“Inter humanas varietates”
És realment molt trist que, des de fa alguns mesos, els qui mai hem usat procediments no-ètics, ni il·legals, ni injustos, ni innobles, hà gim estat aquà impedits de publicar el que pensà vem, el que sentÃem i el que volÃem dir. Ens ho han impedit amb tècniques informà tiques de la més baixa qualitat moral en la seva finalitat, en els seus procediments i en els seus resultats.
Visc en una societat plural i un xic complicada. De la qual en soc crÃtic en no poques de les seves aventures i en molts dels seus resultats. Sé a on soc, vaig cap a on vull anar i miro de navegar, sense fer mal a ningú, respectant els drets dels altres i mirant de no fer massa malbé el meu pobre vaixell. La travessa no és fà cil, però és interessant i colpidora.
Però, hi ha quelcom, en aquesta època un xic maldrestra en la qual em toca viure, que em costa digerir i, sobre tot, pair: és precisament la lamentable situació en la qual es troba l’Església Catòlica. Abans d’ahir es proclamava a “La Vanguardia”, amb la clà ssica mala llet amb la qual se la tracta actualment, l’estat ruïnós de les finances vaticanes. També estem farts de la quasi cotidianitat dels escà ndols pedòfils del clergat i dels religiosos amb la innaceptable voluntat d’ignorà ncia per part dels nostres bisbes. Estem ja farts també de tants i tants eslògans publicitaris de la pastoral nostrada i de la escandalosa inoperà ncia i ganduleria de molts clergues i religiosos en la pastoral real, concreta i quotidiana al costat dels més pobres i necessitats. Estem ja sadolls, tips i cansats de tanta mimica clerical integrista i progressista que no porta enlloc, sinó és al partidisme i a la divisió. Ens manquen clergues ben formats, instruïts i equilibrats que llegeixin, que pensin, que estudiïn i, sobre tot que preguin.
Jo soc el primer en autoexigir-me en tot això. Però, amb la llibertat de poder dir el que crec, el que espero, el que estimo, el que penso i el que vull. Això és el que he intentat aquÃ. Es per això que lamento profundament que certs clergues, que quasi sempre han manat, molt han complotat i han fet el possible i l’impossible per ser els primers, perdin el seu temps, els seus recursos i la sava ‘dignitat’ en bloquejar el Grup Aribau.
Jaume González-Agà pito