- Parlar de la Constitució espanyola de 1978, pot suscitar, a les nostres contrades més pròximes, rebuig, desconfiança, amistat, benevolença, camaraderia, sospita, aplaudiment i, fins i tot, enemistar, ironia i ilaritat. Res tan llunyà , per als nascuts al tercer mil·lenni. Res tan temut pels discordants. Res tan complexe per als entesos. Res tan mentider per als oponents a l’establishment. Res tan real per als qui viuen aquà i ara.
- Aquest text constitucional va costar de pondre. Més encara d’aclucar. Molt d’entendre. Bastant d’acollir, d’emprar i d’apreciar. Drets i deures fonamentals en la Carta Magna que jurÃdicament engendra, causa, sosté i defensa la democrà cia. Text acusat de molts errors, inconvenients, malures, heretgies, despropòsits i perills pels qui, ells o els seus col.legues conservadors posteriors, la citen ara, nit i dÃa, com si fos la seva BÃblia personal: inspirada i infalible. Text constitucional tingut per traïdor, mentider, burgès i facista, amenaçador, contradictori i provisional pels qui ara el citen com a epifania de la raò alliberadora per a la llibertat, igualitat i fraternitat per als qui es creuen els únics instauradors i defensorS de la democrà cia.
- Ara es poden propasar molts jocs, algun drama i, fins i tot, alguna tragèdia sobre les causes, el fi i el complement del text de la Constitució de 1978, però la situació socio-polÃtico-econòmica en la que vivim fa que torni a afirmar el que vaig dir, en una conferència commemorativa dels 10 anys de la Constitució en la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, era l’any 1988: “Els qui estimem els drets fonamentals de l’home i hem lluitat per llur implantació a la mostra terra, hem d’acollir, usar, estudiar, entendre, emprar i defensar una Constitució, que ideològicament, personalment i filosòficament voldriem millor, però que pot canviar notablemente una societat, que encara que en moltes coses ens desagradi, és la nostra”.
Skip back to main navigation
