UN NADAL AMB ELS MÉS POBRES

1.Mantes vegades sentim parlar de solidaritat. També pels polítics, de dreta o d’esquerra, que ja ens tenen una mica tips de tota una terminologia al respecte que no és sinó tita moralina d’arrels fraresques i ckericals, que ells anomenen ‘ètica’.

2. Tampoc ens agrada cert llenguatge clerical que parla contínuament de ‘compartir’, ‘acollir’, ‘respectar’ i ‘estimar ”però, que quasi mai s’embruta els mans amb el contacte directe amb els més necessaris.

3. L’actitud d’alguns “Nous Movimentsi i d’altres ‘invents’ catòlics que parlen sempre de que cal ‘santuficar / nos’ però que quasi mai s’entecorden de dir que cal estimar el proïsme com nosaltres mateixos i que cal tractar els més pobres com si fossin Crist mateix, ens desplau.

4. És per això que aquest Ndal, tan curiós i complicar, admiro els molts joves i alguns més grans, que cada dia, venen al menjador social El Pa de Sant Oleguer , que ja té quasi 24 anys, a preparar el menjar ja servir materialment a les dotzenes de persones que tenen gana i no poden nenjar.

5. Aquest és el bon camí, que proposa, una i altre vegada, el Papa Francesc, i que és un judici, en la seva mateixa existència, un cristianisme pelagià, egoista i preocupat més de les aparences devocionals vers Déu que no pas d’acomplir el gran precepte d’estimar el proïsme com nosaltres mateixos.

Jaume González-Agàpito