BARUCH SPINOZA: FILOSOFIA DE LA IDENTITAT PER 2021!

1. La filosofia d ‘aquest jueu portuguès instal.lat als Països Baixos és, sens dubte una afirmació, impressionant al segle XVII, d’una cosmovisió ex intuitione vitae . I tot això resulta a partir d’un examen aprofundit de Spinoza. No és, però, com podrien suggerir els mots ” ordo geometricus ” estampat en el títol de la seva obra més llegida, un mer sistema de conceptes teòrics, sinó una concepció, primordialment filosòfica i ètica.
2. Hi ha quelcom interessant a remarcar: Spinoza sembla més pròxim a un altre jueu filòsof, Filó d’Alexandria, quan subratlla que tot el que és humà ha estat vehiculat pels logos , ethos , eros i mites, i és fruit de la voluntat divina que la base fonamental de la unitat còsmica i humana es comprengui a partir de la fórmula: Deus sive substantia sive natura. És en aquests paràmetres que Spinoza postula la unitat del ‘Tot’ que la filosofia d’arrels gregues ha cercat i ha proposat en coneguts dualitats: physis / tecne ; naturalis / supernaturalis.
3. Spinoza parteix de la intuïció metafísica inclosa en la seva fórmula i que desemboca en la conclusió ètica de l’ amor intel·lectualis . Amb tota claredat ens va deixar Spinoza constància d’aquestes propostes seves al començament del seu Tractatus de intellectus emendatione: s’afirma la voluntat de cercar i trobar el bé veritable i comunicable.
4. Spinoza examina i comprova que la riquesa, l’honor i el plaer no són mitjans aptes per a la conservació del nostre ser, més aviat el corrompen. Afirma que l’home està inserit en un “ordre etern”, el de la natura i les seves lleis, que té una determinada naturalesa, la humana, i que, per tant, és un “veritable bé” tot allò que condueix a aquesta naturalesa ‘humana ‘. El summe bé, però, és arribar a que l’home, amb els altres individus, participi de tal naturalesa. Aquesta naturalesa és el coneixement de la unitat de la ment i de tota la naturalesa.
5. Avui, presoners de tantes pors, agnòstics de tot “Bé suprem”, inventors constants d’ètiques “cegues, manques i coixes” i que tirem endavant sense cap utopia, ens faria bé llegir el que va escriure aquest bon senyor, a quin van expulsar de la Sinagoga, però no li van arrebassar la seva filosofia de la identitat. Catòlics, ortodoxos, armena, coptes, protestants, anglicans, musulmans i jueus del 2021, hauríem de descobrir, i llegir, Baruch Spinoza.

Jaume González-Agàpito