NO PLOREU PER MI, MILLOR, PER VOSALTRES MATEIXES PLOREU I PELS VOSTRES FILLS

JesÃºs, diu, en el capÃtol 23, verset 28b de l ‘ Evangeli segons Lluc , â€œÎ¼á½´ ÎºÎ»Î±Î¯ÎµÏ„Îµ á¼Ï€á¾½ á¼Î¼Î Â· Ï€Î»á½´Î½ á¼Ï†á¾½ á¼‘Î±Ï…Ï„á½°Ï‚ ÎºÎ»Î±Î¯ÎµÏ„Îµ ÎºÎ±á½¶ á¼Ï€á½¶ Ï„á½° Ï„ÎÎºÎ½Î± á½‘Î¼á¿¶Î½â€. Que traduÃ¯t en catalÃ Ã©s el tÃtol dâ€™aquestes ratlles.
Els exegetes han baldat per donar sentit, significaciÃ³ i causalitat a uns mots del Crist, dits al Viacrucis original. PerÃ², dissortadament han fracassat. QuÃ¨ volia dir exactament JesÃºs? Quin sentit tenien aquests mots en aquell moment? Rememoraven quelcom?
I si fos profecia? I si ho diguÃ©s, no una mena de difunt en el seguici macabre de quelcom que ja sembla el seu enterrament, sinÃ³ el qui creiem ja mort, que la mala sort, sempre mala estruga, havia condemnat a ser occit i que, en realitat, Ã©s un tronc verb que dona vida?
Si eixos mots lucans, que sonen estranys i rotunds en grec i quasi amenaÃ§adors en catalÃ , els diu avui JesÃºs el Crist, en l’any 2021, no caldrÃ esbrinar que vol dir la profecia i quina serÃ la ‘sort’ que ens toca?
O, tu i jo, ja donem a Crist per mort i fracassat. I emprenen el fatigÃ³s i extenuant camÃ de cercar un altre ‘Senyor’ enlloc del ja condemnat?

Jaume GonzÃ¡lez-AgÃ pito