AL FIL DE LA MORT 

1. A la Utopia de cadascú hi ha la llibertat de la vida. Vida que creiem eterna en el seu sentit original, quan som nois, i que anem descobrint caduca, limitada i fugida, a la nostra vellesa.

2. La mort és el gran repte. Cosa que espanta, inquieta i reclama. Quelcom conegut i sorprenent. Molt seriós i desconcertant. Diem que algú “se n’ha anat”, però som nosaltres que marxem i el deixem sol i cadaver. A enfrontar-se amb el seu destí, tancat i etern sense res a veure amb la meva requerida mobilitat.

3. ”Morir no m’espanta”, diuen els estoics implacables. Però el final d’una vida és difícil d’assumir, si he viscut sense fre, sense mesura i sense encert. Morir és concret, és un forat que no puc obviar.

4. “Tot flueix i res no roman”, deia Heràclit d’Efes, però també que l’esdevenir del cosmos està regit d’acord amb el que Heràclit mateix va anomenar el “Logos”.

5. L’Evangeli segons Joan comença dient: ”ἐν ἀρχῇ ἦν ὁ λόγος, καὶ ὁ λόγος ἦν πρὸς τὸν θεόν, καὶ θεὸς ἦν ὁ λόγος: el Lógos era Déu i el Lógos està abocat al Déu [el Pare] i el Lógos era Déu. El Lògos que segons Heràclit regeix el cosmos és el Lògos de Déu. També el Lògos de Déu regeix el “πάντα ρεῖ” (tot flueix) i res no roman de la meva vida que cau en el forat de la mort. Això és capital.

6. Però, també ho és el que Jn 1, 4 diu tres versicles més avall: “ἐν αὐτῶ ζωὴ ἦν, καὶ ἡ ζωὴ ἦν τὸ φῶς τῶν ἀνθρώπων·: en ell [el Lógos] està la vida, i la vida és la llum dels homes”. El Lògos que regeix el cosmos i el microcosmos que sóc jo és la veritable vida que és la meva llum. És la meva llum al forat de la mort.

Jaume González-Agàpito