“L’ABÚS (DELS MENORS), EN TOTES LES SEVES FORMES, ÉS INACCEPTABLE” ( PAPA FRANCESC )
DEL DISCURS DEL PAPA FRANCESC
ALS MEMBRES DE LA PONTIFICIA COMISSIÓ PER A LA PROTECCIÓ DELS MENORS Divendres, 29 d’abril de 2022
- “[…] Els menors i les persones vulnerables d’avui estan més segurs a l’Església també gràcies al vostre compromís. Moltes gràcies. I m’agradaria donar les gràcies al “gran tossut” d’aquesta causa que és el cardenal O’Malley, que va contra tot, però ho ha tirat endavant. Gràcies gràcies!
- És un servei, el que et confia, que demana que es faci amb cura. Cal l’atenció contínua de la Comissió, perquè l’Església no només sigui un lloc segur per als menors i un lloc de curació, sinó que sigui plenament fiable en la promoció dels seus drets arreu del món. En efecte, malauradament no falten situacions en què la dignitat dels infants es veu amenaçada, i això hauria de preocupar tots els fidels i totes les persones de bona voluntat.
- De vegades, la realitat dels maltractaments i el seu impacte devastador i permanent en la vida dels més petits sembla desbordar els esforços d’aquells que intenten respondre amb amor i comprensió. El camí de la curació és llarg, és difícil, requereix una esperança ben fonamentada, esperança en Aquell que va anar a la creu i més enllà de la creu. Jesús ressuscitat va portar, i porta per sempre, les cicatrius de la seva crucifixió al seu cos glorificat. Aquestes ferides ens diuen que Déu ens salva no “saltant” els nostres sofriments, sinó a través dels nostres patiments, transformant-los amb la força del seu amor. El poder curatiu de l’Esperit de Déu no ens enganya; La promesa de Déu de vida nova no falla. Només cal tenir fe en Jesús ressuscitat i posar la nostra vida a les ferides del seu cos ressuscitat.
- L’abús, en totes les seves formes, és inacceptable. L’abús sexual infantil és especialment greu perquè ofen la vida ja que en aquell moment està florint. En lloc de florir, la persona maltractada està ferida, de vegades fins i tot de manera indeleble. Fa poc vaig rebre una carta d’un pare el fill del qual va patir maltractaments i per això no va poder sortir de la seva habitació durant molts anys, suportant diàriament les conseqüències dels abusos, fins i tot a la família. Les persones maltractades de vegades se senten atrapades entre la vida i la mort . Són realitats que no podem eliminar, per doloroses que siguin.
- Ara m’agradaria dir-vos una paraula sobre el vístete futur. Amb la Constitució apostòlica Praedicate Evangelium – n’ha parlar el cardenal- vaig constituir formalment la Comissió com a part de la Cúria Romana, dins del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe (cf. n.78 ). Potser algú podria pensar que aquesta col·locació podria posar en perill la vostra llibertat de pensament i acció, o potser fins i tot treure la importància dels problemes que us preocupen. Aquesta no és la meva intenció ni és la meva expectativa. I us convido a estar atents perquè això no passi.
- […] He seguit amb interès les maneres en què la Comissió, des dels seus inicis, ha proporcionat espais d’escolta i trobada amb víctimes i supervivents. Heu estat de gran ajuda en la meva missió pastoral a aquells que han acudit a mi per les seves doloroses experiències. Per això us insto a ajudar les Conferències Episcopals -i això és molt important: ajudar i supervisar en diàleg amb les Conferències Episcopals- a crear centres especials on les persones que han patit maltractaments i les seves famílies puguin trobar-se acollides, escoltar i ser acompanyades. en un camí de curació i justícia, tal com indica el Motu ProprioVos estis lux mundi (cf. Art. 2 ).
- […] Han de constituir ( les Conferències Episcopals) les comissions i tots els mitjans per dur a terme els processos d’atenció a les persones maltractades, amb tots els mètodes que tinguis, i també dels maltractats, com castigar-los. I això s’ha de vigilar. Si us plau, si us plau. […]”.