SANT JOAN DE LA CREU, PREVERE I DOCTOR DE L’ESGLÉSIA
1. Sant Joan de la Creu, el nom secular del qual era Juan de Yepes Álvarez i, com a frare, Juan de San Matías, va néixer a Fontiveros, el 24 de juny de 1542 i va morir a Úbeda, el 14 de desembre de 1591, va ser un religiós i poeta místic del Renaixement espanyol. Va quedar orfe de pare i va haver de mudar-se amb la seva mare d’un lloc a l’altre, mentre feia els estudis com podia.
2. Joan, gràcies a la seva condició de pobre de solemnitat, va poder assistir, a Medina, al Col·legi dels Nens de la Doctrina privilegi que l’obliga a realitzar certes contraprestacions, com assistir al convent, l’ajuda a Missa i als Oficis , l’acompanyament d’enterraments i la pràctica de demanar almoina. La mínima formació rebuda al col·legi el va capacitar per continuar la seva formació al recent creat (1551) Col·legi dels jesuïtes, que li va donar una sòlida base en Humanitats. Com a alumne extern i a temps parcial, havia de compaginar els estudis amb un treball d’assistència a l’Hospital de la Mare de Déu de la Concepció de Medina del Camp, especialitzat en la curació de malalties venèries.
3. Als vint-i-un anys, el 1563, ingressa al Convent dels Pares Carmelites de Medina del Campo, de l’Ordre dels Carmelites, i adopta el nom de fra Joan de sant Maties. Després de realitzar el noviciat, entre 1563 i 1564, al Convent de Santa Anna, es trasllada a Salamanca on estudiarà al Col·legi de Sant Andreu dels Càrmens entre 1564 i 1567 els tres cursos preceptius per batxillerar-se en arts.
4. La seva insatisfacció amb la manera de viure l’experiència contemplativa al Carmel, el fan considerar anar-se’n a la Cartoixa, però el 1567 torna a Medina del Campo per uns pocs dies per ser ordenat prevere i celebrar la seva primera missa. Allí coneix Teresa de Cepeda que havia arribat a la ciutat per fundar una nova seu de la seva «Reforma carmelita», les anomenats carmelites descalços. Teresa convenç Joan i l’uneix a la causa de reforma del seu ordre, amb una gran hostilitat dels carmelites descalces. El 28 de novembre de 1568, va formar part del primer nucli de reformats a Duruelo.
5. Joan torna a Salamanca i inicia estudis de teologia durant el curs 1567-1568, però només acaba un curs de quatre pel que no va obtenir ni tan sols el grau de batxiller. A l’agost abandona Salamanca per acompanyar Teresa a la seva fundació femenina de Valladolid.
6. El 28 de novembre de 1568 funda a Duruelo (Àvila) el primer convent de la branca masculina del Carmel Descalç seguint la Regla Primitiva de Sant Albert, és a dir, un establiment que propugna el retorn a la pràctica original de l’ordre. El 1570 la fundació es va traslladar a Mancera, on Joan va exercir el càrrec de subprior i mestre de novicis. El 1571, després d’una breu estada a Pastrana, on va posar en marxa el seu noviciat, s’estableix a Alcalá de Henares com a rector del recent fundat Col·legi convent de Carmelites Descalços de Sant Ciril.
7. Joan es converteix en un dels principals formadors per als nous adeptes a la reforma carmelitana. El 1572 viatja, convidat per Teresa de Jesús, al Convent de l’Encarnació a Àvila, on assumirà les tasques de vicari i confessor de les monges. Romandrà aquí fins a finals de 1577, per la qual cosa acompanyarà la mare Teresa a la fundació de diversos convents de descalces, com el de Segòvia.
8. A l’Ordre del Carmel s’havien agreujat els conflictes jurisdiccionals entre els carmelites calçats i descalços. A més, el plet s’emmarcava també en la confrontació entre el poder reial i el pontifici. Finalment, el 1580 el Carmel Descalç s’erigeix a Província exempta i el 1588 és reconegut com a Ordre.
9. En aquest context és on es produeix l’empresonament de Joan de la Creu, La nit del 3 de desembre de 1577 Joan de la Creu és capturat i traslladat al convent de frares carmelites de Toledo, on és obligat a comparèixer davant el tribunal de frares calçats per retractar-se de la Reforma teresiana. Davant la seva negativa, és reclòs en una presó conventual durant vuit mesos.
10. Durant aquest període de reclusió escriu les trenta-una primeres estrofes del Càntic espiritual (en la versió coneguda com a protocàntic), diversos romanços i el poema de la fonte, i els canta en la seva estreta reclusió per consolar-se. Després de conscienciar-se que el seu alliberament seria difícil, planeja detingudament la seva fugida i entre el 16 i el 18 de maig de 1578, amb l’ajuda d’un carceller, s’escapa al mig de la nit i s’acull al convent de les Mares Carmelites Descalces, també a Toledo. La fugida culmina a la matinada del 15 d’agost del 1578: l’anècdota té a veure que el sant volia celebrar missa en honor de la Mare de Déu, ho comunica dies anteriors i el Superior li respon “Mai en els meus dies”.
11. El 1578 es dirigeix a Andalusia. Arriba com a vicari al convent del Calvari a Beas de Segura, Jaén. Al juny de 1579 s’estableix a la fundació de Baeza on roman com a Rector del Col·legi Major fins a 1582, en què marxa per a Granada després de ser nomenat Tercer Definidor i Prior dels Màrtirs d’aquesta ciutat. Nombrosos viatges per Andalusia i Portugal. En 1588 és elegit Primer Definidor i Tercer Consiliari de la Consulta, la qual el trasllada a Segòvia.
12. Després d’un nou enfrontament doctrinal el 1590, és destituït el 1591 de tots els seus càrrecs. Durant el seu viatge de tornada a Segòvia, cau malalt al convent de La Peñuela de La Carolina i és traslladat a Úbeda, on mor la nit del 13 al 14 de desembre.
Plets entre Úbeda i Segòvia per la possessió del cos de Sant Joan de la Creu. Les seves restes, mutilades, arriben clandestinament a Segòvia, el 1593. Va ser beatificat el 1675 per Clement X i canonitzat per Benet XIII el 1726. Posteriorment, el 24 d’agost del 1926, Pius XI el proclama Doctor de l’Església Universal.
Jaume González-Agàpito