Més val prevenir que enterrar

El Govern de Catalunya, el respectat tripartit, és un ferm partidari de l’ordre, de les lleis i de les prohibicions. Governar és manar, manar és prohibir i prohibir és multar. Està molt clar que tot és en benefici del ciutadà, menor d’edat i necessitat de tutela i protecció; de ser governat. El conseller Saura és el símbol de l’excel·lència, els seus orígens polítics i les seves creences ben arrelades li permeten ser coherent amb el seu passat. Cal actuar amb energia i prohibir tant com es pugui.

 

Situat en aquest marc de protecció compulsiva de les catalanes i dels catalans, voldria també aportar el meu granet de sorra. La meva és una proposta global que compagina la vida amb l’economia i que correspon i dóna resposta a la situació de canvi global del medi ambient.

 

El conseller Saura hauria de presentar una llei que obligués a tothom, dels dos als cent anys, a portar un casc pel carrer. Sí, exactament igual que els motoristes i el ciclistes, els vianants haurien d’anar pel carrer amb el seu casc, evidentment homologat pel departament corresponent. Així, les ventades que patim com a conseqüència del canvi climàtic, que provoquen lesions i morts quan cauen al carrer testos, rètols i altres objectes, quedarien neutralitzades per l’eficaç protecció del casc.

 

Ara ve l’economia. Caldria produir més de set milions de cascos. Aquí tindrien entrada la imaginació, la creativitat, la moda, el disseny, la diversitat… Productes per jovenetes rosses, per executius peluts, per velles presumides, en fi, per tota la magnífica diversitat de catalanes i catalans. Hi hauria treball pels fabricants, pel món del disseny, pels comerços. Seria una nova renaixença de Catalunya, el país més governat d’Europa.

 

Encara més. Actualment, amb la crisi, estem passant per un moment d’una gran davallada de la publicitat. S’ha acabat la misèria. Els cascos podrien portar un petit anunci que cobraria el portador; més riquesa i prosperitat pel ciutadà.

 

I el Govern? Cobraria una part de la publicitat, IVA inclòs, però i sobretot, les multes. Qualsevol que no portés casc, canya, com a mínim deu euros la primera vegada, i dos-cents les successives. Amb aquests diners el Govern podria augmentar el nombre de funcionaris i d’assessors del conseller, i es podrien fer més lleis i cobrar més multes.

 

En relació als automobilistes, tant si fossin de sexe masculí com femení, es podrien treure el casc, quan s’haguessin ajustat el cinturó i arribessin a la velocitat recomanada de creuer, els 40 km/h. Com és sabut aquesta és la velocitat convenient, menys CO2 i menys morts.

 

Tot el que he exposat, és un suggeriment que em sembla molt coherent amb la filosofia política del Govern tripartit. Com que no hi estic d’acord i com que el Govern em sembla dolent i sinistre renuncio ja, des d’ara, a percebre qualsevol retribució per aquest treball. Vull creure que no el cobraran col·laboradors habituals de l’olla.

 

Joan Guitart

2 thoughts on “Més val prevenir que enterrar

  1. Bona idea!.Primer, però, caldrà fer 3 comissions: una per dissenyar els cascos, una altra per adequar-los a la igualtat de gènere i la tercera… bé, ja s’ho pensaran però tindrà alguna cosa a veure amb la memòria històrica. Segon, hauran de fer una campanya de difusió, que tenen un parell d’amics sense feina. I, tercer, demanaran a la Consellera Tura que ho afegeixi al Codi Civil, en l’apartat d’obligacions de les famílies, entre l’article d’obligació d’informar els nens adoptats que ho són i el de rentar la vaixella en parella…

  2. De fet no és gaire lluny de les jaquetes grogues que ens fan portar al cotxe, les bosses d’escombreries homologades o l’estúpida mania de limitar la velocitat als voltants de Barcelona (excepte a la AP7 nord, on no hi ha limitació de 80 fins a 600 m de Barcelona, serà el llarg braç de la Caixa?).

    Hem de fer exercici, no hem de ser grassos, hem d’anar poc a poc, millor en bici, hem de ser sostenibles, transversals, ecologies i sobre tot, una mica gilipolles.

    Però no és res estrany, el ara conseller Saura va mamar els seus origens polítics en la dictadura del proletariat: la terra per al que la treballa, les patates per al comitè. Y de aquellos polvos llegaron estos lodos…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.