ANIVERSARI CLINIC

1. Mai havia pensat celebrar quelcom, que molt poc festejo, a l’Hospital. Anys forts, vida dura, salut sempre un mos quebrada, però uns restabliments ferms, immediats i combatius. Déu, mantes vegades, en va fer passar-la un xic dura, però, mai he estat un covard.
   Els capellans, preocupats i un xic temerosos, tot això no ho han tots entès mai. Molts pensen que cal coherència i fidelitat, però també estar assegurats a l’Ocaso per tenir bona vida i un feliç enterament.
   
2. El magnífic repte del Concili Vaticà II ens va semblar, als qui teníem vint i escaig anys, durant els 60’ del segle passat, quelcom magnífic, fresant amb l ‘utòpic. Ara han passat 55 anys de tot allò i, moltes vegades, ens sembla que estem a Mart: sospites, pors, dubtes i temences
   Ni el valent pontificat de Jorge Maria Bergoglio, un jesuïta vestit de blanc, ha encès els cors de molts capellans i seglars, com em va encendre el meu, un altre jesuïta, Pedro Arrupe, un parell de vegades que vam parlar a l’església de Sant‘Ignatio.
3. Contemplar el mosaíc de l’Esglesia, idealment i realísticament, mirant l’utopia des de l’amplia finestra d’un hospital, dona un xic la sensació de que “nosaltres no son d’aquest món”, però, també, una mica, que ens han estafat en quelcom. Més si és el día del teu anniversari. Ens manca allò que, en els primers anys del segle XVI, omplia de goig i de propòsits els cors de Thomas More i d’Erasme de Rotterdam, en una Anglaterra encara catòlica.

Jaume González-Agàpito