ARQUEBISBE OMELLA: MIG ANY

1. El 8 de novembre de 2015 vaig publicar a “La Vanguardia” l’article Venç a Barcelona el Papa Francesc.
En ell jo deia “El Papa Francesc volia per a Barcelona un veritable pastor, com ell mateix proper a les seves ovelles i evangèlicament correcte. […] el Papa Francesc ha imposat el seu candidat contra vent i marea. [..] Serà Juan José Omella Omella el nou arquebisbe de Barcelona. El Papa el coneix i l’aprecia molt. Sap que és un home evangèlic, un pastor veritable i un clergue compromès en la pastoral social. A més, Omella parla català, ha residit a Catalunya i té família aquí. […] Però hem d’afirmar que l’exigència evangèlica papal respecte al nou arquebisbe de Barcelona ha triomfat per sobre dels interessos, de les ideologies, de les teologies i dels papanatismes nostrats. Ara el ‘miracle’ del Papa argentí ja s’ha produït. Un altre miracle també: el tenir a Barcelona un arquebisbe evangèlic i evangelitzador”.
2. Avui mateix fa mig any que Mons. Joan Josep Omella va prendre possessió de la seu barcelonina a la Catedral de Barcelona.
Han estat sis mesos molt positius per al nou pontificat d’Omella.
El clergat barceloní està generalment content amb el nou arquebisbe. Aprecia la seva proximitat. La seva senzillesa. La seva intuïció, la seva intel·ligència i la seva valentia. També la capacitat que té d’afrontar personalment i directament els problemes. Valora la seva honestedat. Molt també la seva pietat i l’ésser palesament un home que creu en Déu i que segueix apassionadament Jesucrist.
Els catòlics seglars l’han rebut molt bé i, cada vegada més, aprecien aquest home que, amb mots molt planers, predica “el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob, el Déu i Pare de Nostre Senyor Jesucrist”, com deia Blaise Pascal. A tot arreu Mons. Omella és rebut amb afecte i amb molta estima.
Els no-catòlics, en general, el respecten i aprecien aquest nou pastor d’estil bergoglià que no té res d’agrair a les coordenades del poder polític i econòmic de casa nostra.
3. A alguns ha molestat el que ha dit sobre les obres d’art dipositades en el Museu Diocesà de Lleida, sobre la Conferència Episcopal Tarraconense que va inventar un altre arquebisbe de Barcelona: Mons. Marcelo González Martín i alguna coseta més. Però, tot plegat és peccata minuta.
A altres, catòlics i clergues, preocupa que no hagi ja desmuntat el tinglat que regeix les diverses institucions de l’Arxidiòcesi de Barcelona. Però, crec que no perceben que és intel·ligent el que vol conèixer personalment i directament les persones i les institucions. Els que sempre tenen pressa no van per bon camí.
4. En general, crec, que els catòlics barcelonins estan contents amb el seu nou arquebisbe. Crec que esperen molt d’ell, però, que també han capit que cal anar caminant amb realisme i amb veritat per assolir aquella Església que ens va proposar el Concili Vaticà II i que el Papa Francesc ha sabut tan bé personificar i potenciar.
Mons. Joan Josep Omella, que el dia 29 rebrà, de mans del Papa, el pal.li de metropolita de Barcelona és realment una benedicció per a l’Església de Barcelona.
Jaume González-Agàpito