Estem tan ‘acollonits’ en una situació ‘paterodependent’ de l’estat, que no sabem pas únicament què i com hem de fer per Nadal, sinó, fins i tot, si el Nadal existeix. Aquell Nadal en el qual molts pocs feien ‘litúrgia’, uns quans més el pessebre, més encara sopaven i/o dinaven amb cert regust d’inocència i de misteri, una multitud s’engalanava, a casa i a algun lloc de treball, de Papa Noel, de ‘Santesclaus’ que, fa segles, volia dir “Sanctus Nikolaus†o de Don Juan Tenorio amb una laïcitat falsa i, un xic, ridÃcula. Enguany, ni Missa de VigÃlia, ni Missa del Pollet, ni Missa del Gall, ni Missa de l’Albada. A l’hora de sopar, alguns celebraran de mitjanit i, molts, devots i constants, miraran, per la tele, com el Papa Francesc celebra, mentre ells ja menjaran els torrons! Però, fins i tot els laics, en aquest any, ho tenen magre. Sopars reduïts. Familiars que no caben in numero clausso . Sense convidats “de postÃn†. Tot mil·lÃmetrat en distà ncies, llunyanies legals i en no tocar-se. “Un Nadal de tercera†com deuen, abans, del funerals més pobres. Aquest any les ‘vanitats’ nadalenques seran escasses. Els sopars i dinars seran quelcom prim mirat, però sense aquella distà ncia, quasi infinita, respecte als dels més pobres. Amb aquest Papa, que ahir ens deia per la televisió, que sense una Església pobre i fidel no hi ha seguiment de Jesucrist, hom es pregunta: el Vaticà , que és tan poderós, no es val del coronavirus per “re-instaurar†el Nadal evangèlic? Car el nostre poble, que és molt savi, canta: “Allà en una cova és nat el Jesuset, nuet, nuet!â€.
Skip back to main navigation
Post navigation
