EL CATOLICISME AVUI A CATALUNYA
- El catolicisme a Catalunya ha experimentat una profunda transformació en les últimes dècades, marcada per la decadència del “catolicisme burgès”, l’abandonament de les bases tradicionals del món rural i una forta indiferència religiosa entre els joves.
- Aquesta crisi és part d’un procés més ampli de secularització a Europa, però amb trets propis de la realitat catalana.
1. Fracàs del catolicisme burgès
La burgesia catalana, tradicionalment lligada a l’Església com a pilar social i polític, ha deixat de ser el suport definitiu del catolicisme:.
1.1. Pèrdua d’influència. El vincle entre la burgesia i l’Església s’ha debilitat. Avui, les elits econòmiques prioritzen valors laics o simplement utilitzen el catolicisme de manera simbòlica.
1.2. Cultura postconciliar.
Ell Concili Vaticà II (1962-1965) va obrir divisions entre els catòlics conservadors i els progressistes, afeblint la unitat del bloc burgès.
1.3. Escàndols i desprestigi. Els casos d’abusos sexuals i la percepció d’una Església aliada amb el poder han minvat la seva credibilitat en aquest sector.
2. Desertió de la pagesia.
El món rural català, antic baluard del catolicisme, ha patit una forta erosió religiosa:
2.1. Despoblament i envelliment: L’èxode cap a les ciutats ha buidat moltes parròquies rurals, on abans la religió era part de la vida quotidiana.
2.2. Pèrdua dels rituals comunitaris: Festes patronals, romeries i misses dominicals han perdut protagonisme en un camp cada cop més globalitzat i menys lligat a les tradicions.
2.3. Secularització agrària: Les noves generacions de pagesos no veuen en l’Església un referent moral o social, sinó una institució en declivi.
3. Mínims en el món del treball: La classe obrera i els sindicats catalans han estat tradicionalment allunyats de l’Església, però fins i tot els espais on hi havia presència catòlica (com l’HOAC o JOC) han perdut força:
3.1. Moviment obrer laic L’arrelament de l’anarquisme, el socialisme i el comunisme a Catalunya va marginar el catolicisme social.
3.2. Absència de discurs obrerista. L’Església no ha sabut (o pogut) oferir una resposta convincent als desafiaments laborals actuals (precarització, immigració, etc.).
4. Indiferentisme del jovent
Els joves catalans són el sector més allunyat de la pràctica religiosa:
4.1. Dades contundents: Segons les enquestes, menys del 10% dels joves catalans assisteix a missa regularment, i només una minoria es declara catòlica practicant.
4.2. Causes.
- Educació secular L’ensenyament religiós ha perdut pes a les escoles públiques.
- Noves espiritualitats: Els joves busquen alternatives: mindfulness, ecologisme espiritual o directament viuen en un marc ateo o agnòstic.
- Fractura generacional: Els valors de l’Església (sexualitat, família, autoritat) xoquen amb la mentalitat d’una joventut més lliure i diversa.
5. Conclusions
- Un catolicisme en crisi d’identitat. El catolicisme a Catalunya ja no és l’eix vertebrador de la societat. La burgesia el mira amb distància, el món rural l’abandona, el món obrer l’ignora i els joves el rebutgen.
- Tot i això, encara conserva certa presència en àmbits com:
– Els nacionalismes conservadors: Alguns sectors del catalanisme polític segueixen vinculats a un catolicisme identitari.
– Institucions residuals: Escoles concertades, hospitals religiosos o ONG catòliques.
– Espiritualitat difusa: Gent que es declara “catòlica no practicant” o que cerca un vincle emocional amb la tradició sense dogmes.
- El repte per a l’Església és adaptar-se a una societat plural sense perdre’s en el intent.
- Si no reconeix aquesta realitat, el seu paper es reduirà encara més en les properes dècades.
Mons. Jaume González-Agàpito