EL SECRET SAGRAMENTAL O SECRET DE CONFESSIÓ
- El Secret sacramental o Secret de confessió, a l’Església Catòlica, és l’obligació del confessor de no manifestar mai el que sap a la Confessió sacramental.
- És de dret diví, sense que l’Església tingui cap facultat per dispensar-ne, ni fins i tot mort el penitent.
- En cap cas, ni davant de cap dany gravíssim que amenaci el confessor, altres persones, la societat o la humanitat mateixa, es pot permetre que el sacerdot confessor, bisbe o prevere, pugui revelar ni de paraula, ni per escrit, ni per senyal, ni per reticència, el contingut de la confessió sacramental del penitent.
- Ni pot al confessar els seus pecats i revelar la confessió sacramental rebuda i, si no hi hagués cap altre mitjà, no estaria obligat a la integritat material de la seva pròpia confessió.
- L’obligació del secret sacramental comprèn en primer terme el confessor i després tots aquells que d’alguna manera s’assabenten de la confessió, lícitament o il·lícitament, ja sentint-la, ja llegint apunts per a la confessió, ja servint d’intèrpret i, si són diversos, ni tan sols en poden parlar entre si.
- Són matèria directa del sigil sacramental els pecats mortals i els pecats venials.
- Matèria indirecta és tot allò pel que es pot arribar al coneixement del pecat o del pecador i quant a aquest pogués causar confusió, sospita o dany.
- Per això cauen sota el secret sacramental la penitència imposada, la no disposició del penitent, la denegació de l’absolució, els defectes naturals i morals, els escrúpols coneguts només per la confessió.
- A tant arriba la inviolabilitat del Secret sacramental que si es nega l’absolució a un penitent per indisposat, si s’acosta públicament, després, a rebre la Comunió de mà del mateix confessor, aquest l’ha de donar.
- Una cosa molt important. Ni al mateix penitent no pot parlar el confessor dels seus pecats, fora de la confessió, sense haver-ne donat llicència, que no s’ha de sol·licitar mai sinó en cas d’excepcional necessitat.
- El Codi de Dret Canònic prohibeix absolutament als confessors utilitzar el coneixement adquirit a la confessió. Si és violat, el sacerdot queda automàticament excomunicat: «El sigil sacramental és inviolable; per això està terminantment prohibit al confessor descobrir el penitent, de paraula o de qualsevol altra manera, i per cap motiu» (cànon 983,1).
- Qualsevol cas de revelació del secret sacramental ha de ser denunciat a l’autoritat eclesiàstics i, provat, ha de ser publicada l’excomunió i les altres censuràs que han caigut sobre el confessor delinqüent.
- S’ha de denunciar també les persones o organitzacions eclesials que, contra allò que disposa el Dret Canònic, fan que el confessor parli, per iniciativa pròpia, amb el penitent del contingut de la Confessió sacramental després de l’absolució, i que faci servir això, per haver-ho parlat “en una simple conversa privada”, per a altres fins.
- S’ha de denunciar a qui digui als fidels que ell o la seva organització tenen el ‘privilegi’ del Papa de poder revelar i fer servir el que coneix el confessar amb secret sacramental.
- S’ha de denunciar també a l’autoritat eclesuàstica als qui, directament, indirectament o mitjançant tercers, usin de la violació del secret sacramental per a la direcció espiritual, per a la correcció de proïsme o per a interessos ideològics, polítics o eclesials.
Mons. Jaume González-Agàpito