FESTA DEL BAPTISME DEL SENYOR JESÚS

Al Nou Testament

1. El baptisme de Jesús és la primera manifestació pública de la identitat messiànica de Crist Senyor. Com un home qualsevol, en submissió, Jesús va al Jordà. Allà complirà el ritu del baptisme per aigua. El Verb coetern amb el Pare, el Lògos sant, baixa a les aigües abismals dels dies primordials de la creació. Assumint el pecador, no el pecat de l’home, es presenta al baptisme que obre la porta de l’Israel veritable, a l’altra banda del Jordà. Joan el reconeix i es nega a batejar qui és l’Ungit que comporta el perdó i la reconciliació. Mes Jesús complirà tota justícia.
2. Per la seva humiliació porta el baptisme a Foc ia Amor: el Baptisme de l’Esperit Sant. S’obre el cel i, com colom, l’Esperit aleteja sobre Jesús, que, a partir d’aquest moment, inicia la tasca d’anunciar el Regne de Déu aquí a la terra. El Pare mostra el seu desvetllament per l’“home primordial” ara, en Crist, redimit, nascut al bressol hebreu: és el seu Verb fet carn. Confirmat Messies, com ja anunciava el salm 23, descobert i reinvestit en la llum de la seva missió, es comença, en la seva mateixa carn, a proclamar l’Evangeli.
3. Nou Israel, després del pas per les aigües de la mort, proclamarà la seva fidelitat absoluta al desert. Al nou Sinaí, que és el Tabor, testificat per la Llei i els Profetes, hi apareixerà, en ell, la gràcia i la veritat. En aquella cimera, amb Moisès i Elies, parlarà de l’altra cimera, la del Calvari: l’àpex de la seva humiliació com a Servent fidel.
4. Avui es manifesta, al Fill, l’Arca de la Nova Aliança que ha d’entrar a la Jerusalem celestial. Que les portes engrandin les seves llindes: ha d’entrar el rei de la glòria avui glorificat en la seva humiliació al Riu Jordà! Pel seu baptisme, l’aigua és ara Foc de l’Esperit, és gràcia concedida que redimeix la culpa i ens beneeix. És un renéixer, en ell, al místic banquet del Regne.
   • A la Tradició eclesial
5. Tant a la tradició constantinopolitana com a la romana, el 6 de gener, se celebrava una festa cristològica molt antiga, la primera en què se sintetitzaven tots els misteris del Senyor que es manifestava al món.
6. Quan, després, al segle IV, l’esdeveniment del naixement del salvador es va fixar, per iniciativa romana, el 25 de desembre, data que ben aviat van acceptar els cristians orientals, el contingut de la festa del 6 de gener es va diversificar.
7. Per als cristians llatins el 6 de gener és l’Epifania, la manifestació de Crist, “llum de tots els pobles” fixada a l’adoració dels Mags a Betlem.
8. Aquest episodi, per als cristians bizantins, queda englobat a la festa del 25 de desembre, el 6 de gener se celebra la festa del Baptisme del Senyor i la seva manifestació a les aigües.
9. En dues dates diverses, amb tot, la festa del Baptisme del Senyor al Jordà se celebra en totes les tradicions rituals.
   • A tradició bizantina
10. El 6 de gener, l’Església de tradició constantinopolitana celebra la festa de la “Santa Teofania” del Déu encarnat. Se celebra la segona manifestació del Salvador, la de l’inici de la seva vida pública, en ocasió del seu baptisme al Jordà, en un context de manifestació trinitària: el Pare fa sentir la veu i l’Esperit Sant apareix de manera visible.
11. Els catecúmens eren solemnement batejats aquest dia a la manera de Pasqua. Els textos litúrgics de la festa de la Teofania resumeixen molt bé, encara avui, els misteris fonamentals de la fe cristiana: l’encarnació del Verb i la unitat de Déu a la Trinitat. Els textos propis són nombrosos ja que la pre-festa comença el 2 de gener i la post-festa es perllonga fins al 14 del mateix mes.
12. El tropari principal, repetit contínuament, diu així:
    “En el teu baptisme al Jordà, Senyor, es manifesta l’adoració deguda a la Trinitat: la veu de l’Engendrador va donar testimoni de tu anomenant-te Fill estimat i l’Esperit, sota la forma de colom, va confirmar la paraula inefable. Glòria a tu, oh Crist Déu que t’has manifestat i has il·luminat el món!
13. El contaqui de la festa, repetit una vegada i una altra en les celebracions, és de Romà el Melode:
    T’has manifestat avui a l’univers i la teva llum ha aparegut sobre nosaltres. Et cantem plens de gratitud: Has vingut i has aparegut, Llum inaccessible!
14. La vigília, Sant Joan Damascè proclama:
    “Volent salvar l’home perdut, no has menyspreat revestir-te amb la forma d’un esclau, ja que convenia que tu, Senyor i Déu, assumís la nostra naturalesa a favor nostre. En efecte, mentre eres batejat a la carn, oh Alliberador, ens feies dignes del perdó. Així doncs, et proclamem: Amic de l’home, Crist nostre Déu, glòria a vós!
15. Sant Cosme de Mayuma, al cànon de Maitines, aclareix:
    “El Senyor que treu voluntàriament la impuresa dels homes s’ha fet semblant a ells, purificant-se en lloc d’ells al Jordà però romanent el que era, il·lumina tots els que estan a les tenebres, perquè s’ha cobert de glòria”.
16. I recorda l’ensenyament profètic:
    “Isaïes proclama: Rentar-vos, purificar-vos, despullar-vos de la vostra maldat davant del Senyor; els que teniu set, apropeu-vos a l’aigua viva, ja que Crist us ruixa amb l’aigua renovant tots els qui s’acosten amb fe i bateja en l’Esperit Sant per a la vida eterna”.
17. El Patriarca Germán de Constantinoble ens recorda a Laudes:
    “Llum de llum, resplendeix per al món Crist el nostre Déu. Crist es manifesta: adorem-ho els pobles!”.
18. La benedicció de laigua. Una cerimònia molt antiga és la benedicció de les aigües. Caracteritza la festa de la Teofania a Orient. Després de les vespres, o després de la Divina Litúrgia, els celebrants i el poble van fins al mar, un riu o una font, o s’acosten a un recipient preparat en una tauleta al centre de l’església, mentre el cor canta:
    “La veu del senyor ressona sobre les aigües i diu: Veniu, rebeu del Crist que s’ha manifestat l’Esperit de Saviesa, l’Esperit d’Intel·ligència, l’Esperit del Temor de Déu”.
19. La icona bizantina de la festa. La manifestació ‘teofànica’ s’ha realitzat al Baptisme de Jesús al Jordà: ho confirma la icona de la festa, en la qual veiem, al centre, Jesucrist sense els seus vestits habituals, submergit a l’aigua. Té, a la dreta, Joan Baptista, humilment inclinat i que, per obediència, el bateja. Un fons estilitzat i desèrtic amb només una al·lusió a la vegetació. Al costat oposat, els àngels, admirats, contemplant un esdeveniment tan excepcional, amb les mans cobertes amb llenços. Això significa respecte, però aquí indica l’actitud de servei per quan el Senyor surti de l’aigua. A dalt de la icona, a més del nom “Teofania de Nostre Senyor i Salvador Jesucrist”, escrit abreujadament, veiem un semicercle que indica els cels oberts i del qual descendeix un raig de llum que després de la imatge del colom es triplica, amb una evident al·lusió a la Trinitat. A l’aurèola cruciforme de Crist es veuen les tres lletres gregues: “Qui és”.
20. Als textos litúrgics trobem l’explicació de la festa.
    «Senyor, Déu nostre, el Fill del qual va assumir la realitat de la nostra carn per manifestar-nos-nos, concediu-nos, us preguem, poder transformar-nos internament a imatge d’aquell que en la seva humanitat era igual a nosaltres» (col. 2).
    • La tradició llatina
21. El baptisme de Jesús, proclamat cada any segons un dels evangelistes sinòptics, és revelació de la condició messiànica del Servent del Senyor, sobre el qual reposarà l’Esperit Sant (cf. Is 42,14. 6-7: i que ha estat ungit amb vista a la seva missió redemptora (cf. Hech 10, 34-38).
22. Aquest Servent, amb la seva mansuetud, demostrada en la seva manera d’actuar, és «llum de les nacions» (cf. Is 42, 1-9; 49, 1-9: lect. bíbl. Ofici de Lectura). «Crist és il·luminat, deixem-nos il·luminar amb ell», diu San Gregorio Nacianceno quan comenta l’escena (Ofici de Lectures).
23. El baptisme de Crist és revelació també dels efectes del nostre propi baptisme: «Perquè en el baptisme de Crist al Jordà has realitzat signes prodigiosos per manifestar el misteri del nou baptisme» (Prefaci.).
24. Jesús va entrar a l’aigua per santificar-la i fer-la santificadora,
    «i, sens dubte, per sepultar-hi el vell Adam tot sencer, santificant el Jordà per la nostra causa; i així, el Senyor, que era esperit i carn, ens consagra mitjançant l’Esperit i l’aigua» (Sant Gregori).
    Aquesta consagració és el nou naixement (cf. Jn 3, 5), que ens fa fills adoptius de Déu (cfr. Rm 8, 15).
    El fruit d’aquesta celebració en nosaltres és «escoltar amb fe la paraula del Fill de Déu perquè puguem anomenar-nos i ser, en veritat, fills seus» (Postcomunió; cf. 1 Jn 3, 1-2).
    Aquesta festa assenyala la culminació del cicle natalici o de la manifestació del Senyor. És també el diumenge que dóna pas al temps durant l’any, anomenat també temps ordinari.

Ascó, 8 de gener de 2024.

Jaume González-Agàpito