GRÀCIES SR. BISBE ANTONI VADELL

1. Ahir, els més grans, els impedits, els malalts, els lligats amb responsabilitats familiars o pastorals i tants altres, membres de l’Església de l’Arquebisbat de Barcelona, vam poder seguir, des de 2/4 de nou del vespre fins a mitjanit, la pregària, els silencis prenyats d’inercessió pregona però confiada, els mots directes, punyents i transits d’expectació i d’acceptació de la voluntat de Déu del Cardenal Arquebisbe.
2. A la pantalla, l’exposició del Santíssim Sagrament sota les espècies de pa. No gaires passos molt lluny d’on prego, les sagrades espècies amb la presència real i eucarïstica de Nostre Senyor Jesús el Crist, gloriós i glorificat.
   “Praestet fides supplementum sensuum defectui”, em fa cantar Thomas d’Aquino. És la fe en la presencia real y gloriosa del Ressucitat que em fa entendre que la por, la temença i el neguit humans davant de l’enfernetat i de la mort, poden minvar davant de la realitat de la veritable vida divina que jo vull viure i que predica el Bisbe Toni.
3. Aquest home de Déu. Enamorat de Crist. De paraules breus i gestos molt clars. Diu que no podem ser esponges completament encapçades i aïllades que no poden rebre la ‘cataracta’ de la gràcia divina.
   Durant hores em pregat dient, amb l’Arquebisbe, que es faci el que Déu vol, però que també la vida divina fruit de la gràcia increada i transformadora de la Trinitat divina, ens sadolli i ens transformi: a nosaltres i a l’estimat Bisbe Toni Vadell.

Mons. Jaume González-Agàpito