“Inter humanas varietates”

És realment molt trist que, des de fa alguns mesos, els qui mai hem usat procediments no-ètics, ni il·legals, ni injustos, ni innobles, hàgim estat aquí impedits de publicar el que pensàvem, el que sentíem i el que volíem dir. Ens ho han impedit amb tècniques informàtiques de la més baixa qualitat moral en la seva finalitat, en els seus procediments i en els seus resultats.

Visc en una societat plural i un xic complicada. De la qual en soc crític en no poques de les seves aventures i en molts dels seus resultats. Sé a on soc, vaig cap a on vull anar i miro de navegar, sense fer mal a ningú, respectant els drets dels altres i mirant de no fer massa malbé el meu pobre vaixell. La travessa no és fàcil, però és interessant i colpidora.

Però, hi ha quelcom, en aquesta època un xic maldrestra en la qual em toca viure, que em costa digerir i, sobre tot, pair: és precisament la lamentable situació en la qual es troba l’Església Catòlica. Abans d’ahir es proclamava a “La Vanguardia”, amb la clàssica mala llet amb la qual se la tracta actualment, l’estat ruïnós de les finances vaticanes. També estem farts de la quasi cotidianitat dels escàndols pedòfils del clergat i dels religiosos amb la innaceptable voluntat d’ignorància per part dels nostres bisbes. Estem ja farts també de tants i tants eslògans publicitaris de la pastoral nostrada i de la escandalosa inoperància i ganduleria de molts clergues i religiosos en la pastoral real, concreta i quotidiana al costat dels més pobres i necessitats. Estem ja sadolls, tips i cansats de tanta mimica clerical integrista i progressista que no porta enlloc, sinó és al partidisme i a la divisió. Ens manquen clergues ben formats, instruïts i equilibrats que llegeixin, que pensin, que estudiïn i, sobre tot que preguin.

Jo soc el primer en autoexigir-me en tot això. Però, amb la llibertat de poder dir el que crec, el que espero, el que estimo, el que penso i el que vull. Això és el que he intentat aquí. Es per això que lamento profundament que certs clergues, que quasi sempre han manat, molt han complotat i han fet el possible i l’impossible per ser els primers, perdin el seu temps, els seus recursos i la sava ‘dignitat’ en bloquejar el Grup Aribau.

Jaume González-Agàpito