LA MISSA DOMINICAL

Suggeriments de Mons. Jaume González-Agàpito per a la preparació personal i per a la pregària.

Diumenge XII de l’Any B, 23 de juny de 2024. Jb 38,1.8-11; 2C 5,14-17; Mc 4,35-41.

1. «Mestre, no veus que ens enfonsem?».
2. Jesús estava a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí, amb un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint.
3. La barca és la Santa Església embrutada per pederastes, conduïda per una jerarquia força ignorant, amb un clergat burocràtic i aparentment devot i uns seglars sempre més escassos i ideològicament seguint les dretes burgeses o les esquerres aburgesades. La barca s’està enfonsant?
4. Dins i fora de l´Església “un temporal de vent tan fort que les onades cauen sobre la barca” i es va enfonsant. També els grans vaixells i fins i tot les barquetes al gran llac d’un món que s’ha fet petit temen la Tercera Guerra Mundial. «Món de bojos i d’estúpids», diu el Sèneca de torn.
5. « Aquells que viuen en Crist són una nova creació; tot ho antic ha passat, ha començat un món nou ».
6. La resposta a «Mestre, no veus que ens enfonsem?», és: «Calla’t i estigues quiet». El vent va amainar i va seguir una gran bonança. Després els va dir: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?».
7. Aquest i no altre és el gran problema: que encara no tenim fe. Des dels “sedevacantistes” fins als agnòstics que ara són els ateus, no ens hem fet la gran pregunta: «Qui serà aquest, que fins i tot el vent i el mar l’obeeixen?».
8. Sense fe i sense utopia
9. Aquest catolicisme, sense fe i sense utopia, que ha apostatat, que ha buidat els monestirs i omplert les discoteques, que no resa, que no pensa, que no creu, que res espera i que no estima, té el destí d’esfondrar-se al llac ?
10. «Qui va posar les portes que limiten el mar quan naixia ple d’insolència, i jo el vestia amb les boires i li donava, per bolquers, la nuvolada? Jo vaig retallar les vores i el vaig tancar amb portes i barrots, dient-li: Fins aquí et permeto venir, no més enllà. Atura la insolència de les teves ones», va dir Yahweh Sebaoth a Job.
11. « Tot allò antic ha passat, ha començat un món nou»
12. «Per això nosaltres, des d’ara, ja no valorem ningú per la seva condició mortal, i si en un altre temps havíem valorat així Crist, ara ja no ho fem. Aquells que viuen en Crist són una nova creació; tot allò antic ha passat, ha començat un món nou», ens diu Sant Pau.