MACA LA CONSCIÈNCIA DE LA GRAVETAT DE LA SITUACIÓ

1. El Banc d’Espanya acaba de fer públiques les seves previsions per a la resta de l’any i per als primers mesos del 2021. Sabem que la institució no és infal·lible, però la ‘profecia’ per a l’economia espanyola és severa i molt dura.
   Ho és també l’altre auspici que fan els òrgans competents i intel·ligents per aquesta Europa somniada i que no acaba de quatllar en realitats reals i tangibles per al ciutadà.
2. En el pla ‘intercontinental’ l’apocalipsi, que en grec vol dir ‘revelació’, és quasi ‘apocaliptica’, en aquell sentit bastard que empren els periodistes i aquells altres que ho saben quasi tot als media.
   Deu ésser que, fa temps, com diu un que és de Mataró, s’ha acabat una ‘era’ de la humanitat i estem encetant-ne una altra. Aquest “pas del Mar Roig”, fa lamentar als més utilitaristes l’Egipte abandonat i fa témer, els més perucs, que som quasi tots, per una “Terra Promesa” que no es veu, ni es té, en el desert sinaïtic en el qual estem confinats.
3. Aquest matí, amb tot això i quel com més davant dels ulls, ens preguntem: som conscients en les nostres baralles polítiques per arrabassar vots, en les nostres dificultats per trobar solucions per als qui pateixen, que no són pocs!, en els nostres laberints per trobar justificacions a moltes coses poc justificables, en la nostra preocupació de arribar a col.locar-nos entre els que sobreviuen ben col·locats, en poder continuar sobrevivint, millor si hi fem ben assegurats, entre els qui arribin a on destí que, en veritat, desconeixem?
4. En moment de naufragi, diuen als vaixells, que qui pugui se salvi! Però, ara, el vaixell és el món sencer! I el crit de l’extrema salvació comporta una gran pregunta: “A on podem anar”.
   Només, desgraciadament, una greu manca de consciència de la gravetat de la situació ens pot enganyar. I, ara i aquí, no apareixen ni els mites o les seguretats transcendents que, en altres èpoques, forjaren els herois. A la nostra cultura, des de la Ilíada fins a Teresa de Calcuta, aquells herois sòlids i referencials que van existir, ara no els veiem. La ceguera és tan gran o és que la manca de consciència de la gravetat de la nostra situació és tan gran que no permet que existeixin, en la ‘tragèdia’ actual, aquells herois ‘sublims’ que Immanuel Kant va descriure tan bé en les seves Observacions sobre el sentiment del que és bell i del que és sublim?

Jaume González-Agàpito