REI SÍ O REI NO? 1/3

1. Els darrers aconteixements a la família reial, han portat a molts, i quasi tots els media, a plantejar-se el fet de la institució monàrquica i la conveniència d’un canvi en l’Estat espanyol. Sentint “els savis de torn”, semblaria que la qüestió de passar de la monarquia a la república fos un fet fàcil de realitzar mitjançant un petit canvi normatiu i, a més demanar, amb un referendum.

La qüestió, però, és un xic més complexa. La monarquia, a l’ordenament espanyol, no és un fet colateral i fàcilment modificable. Forma part de la seva arrel constitucional.

Un Estat social i democràtic de Dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, amb la sobirania nacional que resideix en el poble, del qual emanen els poders de l’Estat, que té com a forma política de l’Estat espanyol la Monarquia parlamentària, és el Regne d’Espanya[1].

Cal remarcar el títol de l’Estat (“Regne d’Espanya”) i que la “forma política de l’Estat espanyol [és] la Monarquia parlametària”.

2. Els valors superiors de l’ordenament jurídic espanyol són la llibertat, la justícia. la igualtat i el pluralisme polític[2].

Llibertat és la “facultat natural que té l’home d’obrar d’una manera o d’una altra, i de no obrar, per la qual és responsable dels seus actes”[3] i també és la “facultat que es gaudeix en les nacions ben governades de fer i dir allò que no s’oposi a les lleis ni als bons costums”[4]. Històricament, en especial des de les revolucions burgeses dels segles XVIII i XIX, la llibertat va vinculada a la justícia i a la igualtat. Conceptes no fàcils de determinar en poques ratlles.

També, a la Constitució es posa com a valor superior el pluralisme polític. La teoria pluralista de l’Estat estipula que en la participació representativa existeixen diverses elits competint per obtenir el poder polític. El pluralisme reconeix la participació de diversos grups que no necessàriament formen part d’una sola elite. Les parts que competeixen en el pluralisme es caracteritzen per l’heterogeneïtat ideològica i social, independentment dels recursos econòmics que tinguin. El pluralisme és un “sistema de representació d’interessos en què les unitats constitutives estan organitzades en un nombre no especificat de categories múltiples, voluntàries, competitives, no jeràrquicament ordenades i autodeterminades, que no estan especialment autoritzades, reconegudes, subsidiades , creades o d’alguna manera controlades per l’Estat en la selecció de dirigents o l’articulació dels seus interessos, i que no exerceixen un monopoli de l’activitat representativa dins de les seves respectives categories.

El ‘poble’, diu la Constitució Espanyola, és el titular de la sobirania nacional. D’ell emanen els poders de l’Estat. Definir què és el ‘poble’ és una cosa també complexa, polèmica i no exempta d’ambigüitat. I no pas únicament ara, sino des dels orígens dels sistemes jurídics i del pensament polític d’occident.

3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària. Una de les formes de govern ara en vigor a les democràcies occidentals. En ella el rei exerceix la funció de cap d’Estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern). El Rei reina però no governa. Les normes i decisions emanades del parlament regulen no només el funcionament de l’Estat sinó també l’actuació i funcions del propi Rei.

No és el mateix que la monarquía constitucional. Aquesta té una característica ben diferent, i és que permet reservar una major capacitat governaativa i unes funcions específiques al Rei, que reté gran part del poder, per exemple, controlant al poder executiu.

En la majoria de les monarquies parlamentàries actuals l’autonomia i poders del Rei estan molt limitats i retallats, podent el parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguin al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a aquestes són reminiscències històriques que es mantenen en algunes monarquies més antigues. La presa efectiva de decisions es manté en el govern i en les diferents càmeres de representació parlamentària, que en una monarquia parlamentària són considerats els dipositaris de la sobirania popular. El rei sanciona les lleis i decrets que li són presentats per signar per part del govern i del parlament.

El Rei sol gaudir de certs privilegis en funció del seu paper com a màxim representant del país i com Cap de l’Estat. Solen referir-se no només al manteniment econòmic de la família reial i la seva seguretat, sinó també a qüestions d’immunitat jurídica, que per afectar al principal òrgan de representació de l’Estat, queden regulats per la constitució o per una norma similar de caràcter fonamental.

4. Tot això és a la clau dels poders de l’Estat i la font és la mateixa Constitució espanyola i l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol. No es tracta de ‘privilegis’ per a una forma de regència, sino que dimanen de la mateixa Constitució de l’Estat i del seu ordenament. No es poden adaptar amb una simple modificació normativa d’un rol estatal.

En el “Regne d’Espanya” la Monarquia parlamentària és la forma política de l’Estat espanyol. En l’actualitat la ‘Corona’ és la única institució que, després de portar a la democràcia, s’ha convertit en la forma política que presideix l’Estat. És, per aquest motiu, que el títol que parla, en la Constitució Espanyola de 1978, del Cap d’Estat, es titula “De la Corona”[5],

Jaume González-Agàpito