RESPOSTA A ORIOL DOMINGO

Oriol Domingo:
Acabo de llegir la teva diatriba contra un servidor en el teu “Avanguarda.cat”.
Voldria únicament aclarir-te 13 punts i deixo a part dir-te el que penso de les teves maneres.
1. No sabia, fins ara, que tu eres el portaveu del clergat de Barcelona.
Eres del meu curs al Seminari Conciliar de Barcelona. Quan vas marxar et vaig considerar sempre com un amic meu. Ara veig que em vaig equivocar. Pensava que eres un periodista bo i imparcial. Ara veig que ets estranyament el portaveu d’un clergat del qual jo formo part i tu no. O ets el portaveu, com diuen els capellans, de la jerarquia que ara acaba?
2. Jo no soc ni el fundador, ni l’inspirador, ni col·laborador de Germinans Germinabit.
Fa temps vaig publicar una carta oberta a l’Eminentíssim Sr. Lluís cardenal Martínez Sistach en la qual li ho explicava. També la vaig donar al jutge de l’estat davant del qual van tenir la barra de convocar-me com a testimoni dos clergues pagats com advocats per l’Arquebisbat de Bartcelona.
3. “El diari dels Godó” és el que tu vas servir per molts anys. Jo, a part de ser subscriptor de l’edició en català, no li dec altra cosa que l’haver-lo pogut llegir des de molt petit a casa dels meus pares.
4. Que “La Vanguardia” “es fa portaveu de sectors integristes com “Germinans” amb la publicació a tota plana d’un article de Jaume González-Agàpito”, és una mentida com una catedral: Tu no saps res el què jo penso políticament, ni què soc un gran entusiasta del Papa Francesc, ni quina és la meva opinió sobre molts afers de l’Església, ni què, en algunes coses, crec que tu ets més de la ‘crosta’ que no pas jo.
5. Que soc “un personatge intrigant en medis eclesials”, serà una descoberta per als qui fins ara han manat a l’Església de Barcelona: Durant més d’onze anys mai els he molestat ni criticat públicament.
6. Que soc “un dels inspiradors de “Germinans” encara que ell ho nega”, ja ho he contestat al número 2.
7. “Aquest grup integrista, però, elogia sistemàticament al “monsenyor” i ara publica el seu article polèmic”. Agraeixo la informació: jo no llegeixo mai “Germinans Germinabit”.
8. “Aquest escrit també rep el suport d’altres sectors reaccionaris i ultracatòlics com “Dolça Catalunya” i “Forum Libertas” que publica dos articles d’un periodista de l’Opus Dei sobre aquest nomenament episcopal”.
Agraeixo la informació, però, resulta que jo no sé què són ni qui són els d’aquests dos titulars. Tampoc sabia que em donessin suport.
9. Pel que fa a “Sebastià Taltavull, del qui diu que es “un gran amic del cardenal Antonio Maria Rouco” en un intent de desprestigiar al bon bisbe Sebastià ja que Rouco i Antonio Cañizares son dos cardenals molt mal vistos a l’Església a Catalunya. González-Agàpito fa joc brut perquè Taltavull no te cap sintonia amb Rouco, al marge de la caritat cristiana indispensable en tot bon cristià”.
El dimecres després de la publicació del meu article, en una reunió amb Mons. Taltavull, Mn. Matabosch i el Sr. Pere Alegrí, vaig preguntar a Mons. Taltavull si per a ell ser amic del cardenal Rouco era ofensiu. Em va dir que no. Jo mai he intentat desprestigiar-lo, tot al contrari, alguna vegada crec que l’he ajudat una mica sense que ell ho sabés.
T’agraeixo, però, la teva informació sobre el que pensa l’Església a Catalunya i sobre la caritat cristiana de Mons. Taltavull.
10. “El “monsenyor” de Pedralbes escriu que “diverses instàncies eclesiàstiques catalanes i alguns polítics catalans van fer tot el que es pot imaginar perquè l’arquebisbe de Barcelona fos un català”. “Monsenyor” s’oblida d’explicar explícitament les intenses i llargues gestions realitzades pel Govern espanyol per tal que un bisbe o un sacerdot català no fos bisbe a Barcelona. No diu que ser català és un handicap per ser bisbe a una diòcesi catalana”.
Gràcies per la informació, però ja ho sabia.
11. “ “Monsenyor” de Pedralbes tampoc diu que el qui sintonitza en qüestions importants amb els espanyolistes Rouco i Cañizares és Omella. Els tres defensen que la unitat d’Espanya és un bé moral a mantenir, en contra de l’episcopat català que afirma que Catalunya és una nació i que el sobiranisme és una opció legítima si es propugna de manera pacífica”.
Mons. Juan José Omella Omella no el conec personalment, mai l’he vist, mai he parlat amb ell. No sé el que opina en política, ni m’interessa. Jo també penso quelcom en el camp de la política, però, no crec que ho hagi d’explicar a ningú.
12. “Una altra afirmació del “monsenyor” de Pedralbes és que molts eclesiàstics encara no s’han desprès de l’endèmic “carrerisme clerical”. Precisament una de les claus de l’article de González-Agàpito a “La Vanguardia” és la de que està escrit pensant que sigui llegit per les autoritats vaticanes, la nunciatura i Omella amb l’objectiu de que “monsenyor” prossegueixi el seu “carrerisme clerical”. Per això en aquest article, “monsenyor” Jaume González-Agàpito parla de la seva carrera i sobretot de si mateix”.
Oriol, tu creus que als meus 74 anys faig carrerisme? Doncs, t’equivoques i no poc. Mai ho he fet i el meu currículum ho demostra: fa 24 anys que faig de rector d’una parròquia i ara soc delegat diocesà d’ecumenisme i res més. Però, agraeixo el teu consell i “prosseguiré en el meu carrerisme clerical”. Ah! Per parlar amb segons qui no em cal fer cap article.
Vaig citar alguns llocs on he estat no per a que es parlés “de la meva carrera i sobretot de mi mateix”, sinó per a que sigues creïble el que deia.
No vaig escriure el meu article per a que el llegissin les autoritats vaticanes, ni la nunciatura, ni Mons. Omella. El vaig escriure per a que el llegissin persones com tu. El vaig escriure per defensar el Papa Francesc i el nou Arquebisbe de Barcelona.
13. El fet que hagis perdut el temps amb mi a “Avanguarda.cat” espero que no faci ara que, els de l’altre cantó al teu, a més del que tu afirmes de que soc de “Germinans Germinabit” ara diguin que soc l’inspirador del teu espai.
Jaume González-Agàpito