Aquesta memòria mariana d’origen devocional relacionada amb la victòria de Lepant (1571), que va deturar la gran expansió de l’Imperi Otomà. Sant Pius V va atribuir aquest aconteixemrnt històric a la pregària que el poble cristià havia dirigit a Santa Maria del Roser o Rosari.
El nom de Roser, corona, ram o garlanda de roses era misticament molt sugestiva per designar una devoció popular, semblant a les corones de parenostres que els germans de la Cartoixa resaven mentre els pares cantaven les Maitines. Eren la substició per a un poble devot, però que no sabia llatí ni podía seguir-lo, de l’Ofici Diví.
Avui, el rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d’oracions. Consagrat a la Verge Maria, mare de Jesús, rep el seu nom del llatí eclesiàstic ‘rosarium’, que designa la garlanda de roses amb que són coronades les imatges de Santa Maria.
El sant Rosari consisteix en la recitació de quinze desenes (o denes) d’avemaries, cadascuna precedida per un parenostre i seguida per un glòria, tot plegat conclou amb la Salve i altres oracions. En la carta apostòlica «Rosarium Virginis Mariae» Sant Joan Pau II va afegir-hi una quarta sèrie.
Cadescuna de les quatre parts del rosari reprodueix l’esquema de Laudes i de Vespres en l’antic Ofici Divi: antífones [els ‘misteris’], 5 salms i l’himne.
Les primeres mencions al rosari daten de l’inici del segon mil.leni, va ser popularitzat per Sant Domènec i va potenciar-se després de la batalla de Lepant. El papa Pius V va dedicar-li la festa del 7 d’octubre.
