SANTS FRUCTUÓS, BISBE,
I AUGURI I EULOGI, DIAQUES, MÀRTIRS TARRAGONINS
- L’origen apostòlic de la comunitat tarragonina era la vinguda de l’apòstol Pau que apareix a l’Epistola als Romans. Posteriorment, la llegenda dels « Varons Apistòlics » i de la suposada vinguda de Sant Jaume a les Hispanies, van reivindicar l’origan apostòlic d’altres llocs de la Península.
- Només tenim noticia certa en les actes del martiri de Sant Fructuós en la persecució de l’emperador Valerià. L’any 258, el de la promulgació del segon edicte de Valerià, van ser executats Sixte, bisbe de Roma, amb quatre dels seus diaques i Cebrià, bisbe de Cartago. L’any següent, van ser martiritzats el bisbe de Tàrraco, Fructuós i els seus diaques.
- El governador de la Tarraconense, ordenà l’arrest del bisbe cristià Fructuós i dels seus diaques, Eulogi i Auguri, el 16 de gener del 259, fa 1754 anys. El dia 21 de gener foren jutjats i condemnats a cremar a l’estaca, pena que s’executà al mateix dia a l’amfiteatre. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, però no ha quedat constància del lloc precís.
- De forma contemporània als fets, una figura anònima redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la « Passio Fructuosi », és considerat el primer document cristià històric a la península Ibèrica. A mi, quan era molt jove, en va commoure aquest fragment de la Passio: « (A Fructuós) […] Ja descalçat, se li apropà un company d’armes i germà nostre que es deia Fèlix i, estrenyent-li la mà dreta, li suplicava que pregués per ell.
Fructuós li va respondre amb veu clara, de manera que tothom ho va sentir:
Ara, em cal pregar per l’Església catòlica, estesa d’orient a occident ». - Les actes tingueren prou difusió com per a ser llegides, de forma pública, a les esglésies africaines: Sant Agustí en fa un panegíric en el seu sermó 273. També són citades pel poeta Prudenci, en el seu « Peristephanon », on dedica un himne als tres màrtirs tarragonins: « : “És una sort d’enorgullir-nos per aquests tres patrons, la protecció dels quals s’estén sobre tots nosaltres, pobles de les terres dels Pirineus ».
Jaume González-Agàpito