SI VIS PACEM PARA BELLVM

1. A l’hora de la ‘tertulia’, després de sopar, miro El Hormiguero. No en soc addicte, ni visitant, però, avui, ja cansat de tanta estupidesa que m’han ofert els media, trobo divertit l’entreteniment de tanta gent que vol girar full de molta niciesa nostrada i manllevada. Riure amb el poble et fa oblidar la pàtria i les seves tràgiques contrarietats.
   Som ja grans i és divertida la falsa inocència dels qui viuen per mostrar-se en els canals de la televisió. Aquests nous clowns del segle XXI amb la falsa bellesa de l’aparent rústicitat. Els hi manca, però, la sublimitat que tan bé va descriure Immanuel Kant.
2. Avui juguen a mostrar el paper fortament premsat com a vàlid anti-trets. Es vol provar. Ho fa un tirador amb una pistola Para-bellum de 5.000 euros.
3. Ara algun innocent fa la gran pregunta: “Què significa Parabellum?”. L’estupefacció és general. Però el cap troba la solució: “Significa para la guerra”. És persona llegida i entesa que sap el significat en llatí de ‘bellum’. Però res més. S’ignora la significació d’un adagi en llatí, el personatge del segle IV que el va emprar i difondre. També la força de l’adagi en el camp estratègic, en el camp social, en el camp ètic i en el camp cívic, es ignorada. La força utilutarista del coneixement de la traducció d’un sol mot llatí s’imposa: “Para la guerra”.
4. Me’n vaig a dormir pensant que en aquest gran carusello que es la civilització actual, en crisi, però “d’emprar i llençar”, el llatí és ignorat, l’ètica oblidada i la civilitat desconeguda. “Si vols la pau, prepara la guerra”, es desconegut, als canals de la tele i a la Cámara dels Diputats d’aquest matí. Ella també és Parabellum: “para la guerra”.

Jaume González-Agàpito