ASSÍS 2011: CONCLUSIONS

1. El 27 d’octubre, un tren va sortir del Vaticà. Portava 300 representants de les més importants religions del món. Anaven a celebrar els 25 anys de la reunió organitzada i presidida per Joan Pau II. Convidava i presidia un que no va estar, i no va voler estar, en la reunió primera: Joseph Aloisius Ratzinger, ara Benet XVI. Aquesta trobada tenia, però, grans diferències respecte a la primera. Sense debats, sense polèmiques, sense grans discursos. Però, amb unes clares conclusions de cara a la construcció de la pau.

Assistien a la trobada com a caps de delegacions, Bartolome I, Patriarca ecumènic i ortodox de Constantinoble, Rowan Williams, arquebisbe de Canterbury i Primat de la Comunió Anglicana, el rabí David Rosen, representant del Gran Rabinat d’Israel, i Kyai Haji Hasyim Muzadi, Secretari General de la Conferència Internacional de les escoles islàmiques. Gran implicació dels cristians, un representant de segona fila del judaisme i un de quarta fila de l’islamisme.

2. El tema de la pau ha estat el gran compromís dels líders religiosos reunits a Assís, en perfecta sintonia amb la Comunitat de Sant Egidi organitzadora de la trobada. La trobada va ser una “Jornada de reflexió, diàleg i oració per la pau i la justícia en el món”, que portava per lema “Pelegrins de la veritat, pelegrins de la pau”.

Al final de la jornada els representants cristians, jueus, musulmans, budistes, hinduistes, sikhs, taoistes, sintoistes i d’altres religions, així com diversos no creients, van pendre la paraula per pronunciar el seu compromís a favor de la pau. La paraula donà pas al silenci amb les espelmes enceses, segons la costum sanegidiana. El “Càntic de les criatures”, de sant Francesc, va ser la síntesi del compromís assumit.

Tot plegat, però, es realitzà en el més pur estil de Benet XVI. En concloure la trobada, estava satisfet: la peregrinació havia estat “expressió de que la dimensió espiritual és un element clau en la construcció de la pau”. També això en el més pur ideari ratzingerià. Però, en el discurs que el Papa va pronunciar a la basílica de Santa Maria dels Angels, va aclarir que el nou encontre d’Assís, 25 anys després del primer, convocat per Joan Pau II, era necessari, ja que la discòrdia ha sumit “formes noves i espantoses”. Aquesta es la sorprenent valentia i el concret realisme de l’intel.lectual Benet XVI.

El Papa va desemmascarar dos “nous rostres de la violència i la discòrdia”: la força salvatge, sovint terrorista, que s’alimenta de falsos motius religiosos i la força aplicada precisament a la eliminació de la religió. Davant aquestes dues amenaces, des d’Assís i en ple desenvolupament de la primavera àrab, s’ha llançat un missatge inequívoc. El Patriarca Bartomeu I ratificava: “Contra aquests mals, només el diàleg és una solució possible a llarg termini”.

3. Una altra novetat d’aquesta trobada d’Assís ha estat la participació també de no creients. Representats per la francesa, d’origen búlgar, Julia Kristeva, psicoanalista, filosofa i escriptora; l’historiador italià Remo Bodei, de la Universitat de Pisa, el filòsof mexicà Guillermo Hurtado; i l’economista austríac Walter Baier, membre del Partit Comunista.

Benet XVI va explicar que cada vegada hi ha “més persones a les quals no els ha estat donat el do de poder creure i que, no obstant això, busquen la veritat, estant en la recerca de Déu. Apel·len als seguidors de les religions, perquè no considerin a Déu com una propietat que els pertany a ells, fins al punt de sentir-se autoritzats a la violència. […] (Conseqüentment) que ells no aconsegueixin trobar Déu depèn també dels creients, amb la seva imatge reduïda o deformada de Déu. La seva lluita interior i la seva forma d’interrogar és també una crida a nosaltres creients, a tots els creients, a purificar la seva pròpia fe, perquè Déu – el veritable Déu – es faci accessible”. Tot això perfectament també acorde amb l’intel·ligent marc del pensament de Ratzinger.

Quan Joseph Aloisius Ratzinger va ser elegit Papa, algú va vaticinar que el primer que faria seria acabar amb aquest tipus de trobades. Alguns sectors en l’Església Catolica consideraven, i consideren, el diàleg religiós com una renúncia a la identitat catòlica. Però, per Benet XVI, la trobada d’Assís no és ni sincretisme ni relativisme religiós. En la trobada de 2011 no hi hagueren pregàries en comú dels líders religiosos: car la visió de Déu no és comú. La oració es va fer en silenci, i per separat. Els representants de les religions es van retirar a les cel·les del convent franciscà de Santa Maria dels Angels. Benet XVI va voler així corregir una mica la anterior ‘paxis’ celebrativa de Sant Egidi. Però va voler repudiar sobre tot una mena de sincretisme que escull acríticament elements de les diferents religions per compondre una mena de macedònia comú i el relativisme que considera totes les religions insuficients i equivalents, ja que la veritat és impossible d’assolir. Benet XVI va voler deixar tot això molt clar a Assís.

Jaume González-Agàpito