FA DEU ANYS D’UNA DECLARACIÓ SOBRE LA FAMÃLIA
En aquests temps de crisi, amb tants i tants festivals per fer oblidar la greu situació real en que vivim, les esglésies a Catalunya semblen participar també d’aquest tarannà de gaudir per oblidar la mala sort que pot ser ens amenaça. L’Església Catòlica ha entrat també en aquesta voluntat de gaudir per tapar el nostre veritable ésser i el nostre destÃ?
Fa deu anys, en canvi, es reuniren, l’onze de maig, sota la presidència del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, amb la presència del Sr. Cardenal Alfonso López Trujillo, President del Pontifici Consell per a la FamÃlia, el Sr. Ricard M. cardenal Carles i Gordó, Arquebisbe de Barcelona, Mons. Jérémie Caligiorgis, Metropolita de les Gà l·lies i Exarca de tota la Ibèria del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble de l’Església Ortodoxa i el Pastor Josep Monells, Director del Sud d’Europa del Moviment Interconfessional Àgape, en representació de les Esglésies vinculades a la Reforma Protestant, i signaren un important document comú. El reprodueixo aquÃ:
“DECLARACIÓ CONJUNTA DELS CRISTIANS
SOBRE EL MATRIMONI I LA VIDA FAMILIAR A CATALUNYA
Signada pels Catòlics, Evangèlics i Ortodoxos
Plenament conscients del paper que el cristianisme atribueix a la llar i a la vida familiar, aixà com dels poderosos i penetrants condicionaments socials que amenacen soscavar la dignitat humana, el matrimoni i la vida familiar a Catalunya, nosaltres, com a representants de les confessions cristianes – catòlica, evangèlica i ortodoxa –, de més gran implantació a Catalunya, desitgem que el missatge religiós sobre la famÃlia de les nostres respectives creences arribi a la nostra societat; i volem unir-nos amb tots els homes de bona voluntat per a crear un clima social més sa, en el qual la vida familiar a Catalunya pugui florir i enfortir-se.
Creiem i estem units en les següents afirmacions, en les quals, històricament, les nostres respectives confessions són unà nimes
1.   Déu – Creador de l’Univers i Pare de tota humanitat, revelat en Jesucrist – ens va crear home i dona, i va establir la famÃlia com a part del seu pla divÃ. A causa de la nostra comprensió d’aquest disseny divÃ, creiem i afirmem units que la nostra sexualitat és un meravellós do que procedeix de Déu, que hem d’acceptar amb agraïment i d’usar amb reverència i goig en el si del matrimoni
2.   La nostra comprensió del pla de Déu per al matrimoni té com a fonament una promesa de fidelitat per a tota la vida en una relació continua i de mutu sosteniment i, en la qual, cada cònjuge ajuda l’altre a desenvolupar-se fins a assolir la seva mà xima capacitat d’autorealització humana.
3.   Déu és un associat actiu en el sosteniment i enriquiment de la relació matrimonial espòs-esposa.
4.   Els fills són un llegat de Déu; i la paternitat/maternitat és una aventura joiosa – encara que à rdua – en la companyonia amb Déu per a la procreació i criança de cada fill. La paternitat/maternitat demana l’ús responsable de tots els talents i capacitats que Déu ens ha donat per a dur a terme aquesta gran empresa.
5.   La vida familiar és el bressol de la personalitat i del carà cter de l’infant i crea un ambient propici per al desenvolupament dels valors socials de cada successiva generació, aixà com per a la principal font de les relacions més significatives per a cadascun dels membres adults de la nostra societat. Tots els infants necessiten un pare i una mare fermament units en l’amor per a guiar el seu creixement vers la virilitat o la feminitat; i per a proporcionar la seguretat emocional que afavoreix el desenvolupament de relacions madures i responsables entre homes i dones.
6.   La famÃlia és el fonament de la nostra societat. Modela les actituds, les esperances, les ambicions i els valors de tots els ciutadans. L’infant sol ser el perjudicat quan la vida familiar s’ensorra; i quan això succeeix a escala massiva, la comunitat social roman greument perjudicada.
7.   Afirmem el dret inalienable dels pares en l’elecció i exercici de l’educació dels seus fills, tot recordant que els poders públics tenen l’obligació constitucional de garantir als pares cristians que l’ensenyament i la proposta social de diversió i esplai no contradiguin els seus valors ètics i morals.
Per tant, nosaltres – els grups cristians que som la religió majorità ria a Catalunya – unim les nostres forces en l’exploració de tots els camins i mitjans disponibles per a perseverar i enfortir la vida familiar a Catalunya, amb el propòsit de que totes les persones puguin gaudir de la seva realització en la dignitat, la justÃcia i la pau i demanem el concurs i el sosteniment de l’Administració Pública.
Barcelona, 11 de maig de 2001.
Per l’Església Catòlica: + Ricard M card. Carles i Gordó, Arquebisbe de Barcelona.
Per l’Església Ortodoxa: + Jérémie Caligiorgis, Metropolita de les Gà l·lies i Exarca de tota la Ibèria.
Per l’Església Evangèlica: Pastor Josep Monells, Director del Sud d’Europa del Moviment Interconfessional Àgape”.
D’aquell ‘festival’, de fa deu anys, aquesta declaraciió és un record que no cal oblidar. Del camà a seguir ara, n’és tota una indicació.  A casa nostra cal “anar per feia” en les relacions entre els cristians de diverses confessions. Cal treballar junts i amb eficà cia en una societat sumida en una crisi que, malauradament, no és solament econòmica.
Jaume González-Agà pito