LA MISSA DOMINICAL Any B, diumenge 27, 6 d’octubre de 2024

Reflexions de Mons. Jaume González-Agàpito per a la preparació personal i per a la pregària.
Gn 2, 18-24; He 2, 9-11; Mc 10, 2-16.

I. El ‘mite’ de la creació de la dona: “ells dos formen una sola carn”.

1. “Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat”. En una situació social ‘patriarcal’ de debó, s’afirma el mateix origen ‘somàtic’ del marít i de la muller.
2. Això porta a una declaració primordial: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn”. I, també, a un principi familiar fondamentale: “Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa”: “ells dos són una sola carn”.

II. ”El marit es pot divorciar de la seva esposa?”.

3. En una societat en la qual l’avortanent és un dret, el divorci és ha “peccata minuta”. “Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se”, li diuen. Però, per Crist, no.
4. Jesús diu: “Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar”.
5. A casa, Jesús encara aclara: “Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri”. Els moralistes, els progressistes, els conservators, els juristes i els semipelagians “catòlics” avui diuen una altre cosa.

III. Aquest matrimoni/consagració com es justifica?

6. Jesús digué: “Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas”. La “infancia espiritual” no és pas un carnaval místic. És el veritable seguiment, cap cel, de Jesús el Crist. Santa Teresina de Liseaux és doctora en això.
7. La justificació és a la Carta als Hebreus: “Jesús, abaixat, [ …] ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi […] Déu, […] volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments.
8. El matrimoni és un sacrament de santificaciô de l’hone i de la dona: “Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s’avergonyeix [Crist] d’anomenar-los germans”. És el gran xamî dels ‘infants’, fills de Déu.