LA MANCA D’ECUMENICITAT DEL CATOLICISME CATALÀ

  1. La manca d’ecumenicitat del catolicisme català pot analitzar-se des de diverses perspectives, tenint en compte no només les dinàmiques internes de l’Església catòlica, sinó també el context sociohistòric i cultural de Catalunya.

I. Factors Històrics i Culturals

  1. Identitat Catalana. El catolicisme ha estat històricament un dels pilars de la identitat cultural catalana. La seva vinculació amb el nacionalisme i la història de Catalunya ha donat lloc a una visió del catolicisme que prioritza les tradicions locals, a vegades en detriment de la seva dimensió universal.
  2. Les Influències del Franquisme. Durant la dictadura franquista, l’Església catòlica va adoptar una postura que es va alinear amb el règim. La cultura espanyola i el catolicisme espanyol foren vistos, dovint, com a sinònims. Això va generar tensions amb els sectors més nacionalistes i amb les tradicions religioses autòctones, especialment entre aquells que defensaven la diversitat cultural de Catalunya.

II. Aspectes Teològics
Dogmatisme i Tractament de la Diversitat.

  1. Una part significativa del catolicisme català pot ser considerada “dogmàtica”, amb una reticència a acceptar altres interpretacions de la fe o a dialogar amb altres tradicions religioses. Això pot limitar la capacitat de l’Església de ser ecumènica.
  2. El moviment ecumènic s’originà a Euskadi, però sobre tot a Catalunya. Des de fa quasi 70 anys un xic s’ha treballant en ell a Catalunya.
  3. Dissirtsdaent a Catslunya manxa el veritablr Diàleg Interreligiós**. La manca d’iniciatives sòlides per promoure el diàleg amb altres tradicions cristianes i religions pot conduir a una visió aïllada. Sense un diàleg actiu, és difícil construir ponts amb altres comunitats de fe.

III. Dinàmiques Actuals

  1. Secularització Creixent. La societat catalana ha viscut un procés de secularització fort, que ha portat a una disminució de la rellevància de les institucions religioses, incloent l’Església catòlica, en la vida pública.
  2. Aquesta secularització ha contribuit a a un distanciament entre l’Església i la societat, dificultant la seva capacitat d’atraure molts dels que busquen una experiència de fe més ecumènica o inclusiva.
  3. Alguns “Moviments Progressistes” han intentat nous camins.!A l’interior de l’Església catòlica catalana hi ha veus que adviquen per una visió més inclusiva i ecumènica, promoguent la justícia social i els drets humans. L’efectuvitat, però, és l minça que permet l’actual estat crític del catolicisme occidental. Tanmateix, aquestes veus sovint es troben amb resistència, tant a nivell local com a nivell més ampli dins de l’Església catòlica espanyola.

IV. Perspectives Futur

  1. Per tal de fomentar una major ecumenicitat dins del catolicisme català, caldria, essencialment:
    • Fomentar el Diàleg. Iniciar i promoure diàlegs interreligiosos que permetin a les diverses tradicions expressar les seves perspectives i construir un denominador comú dialigant.
    • Un Revisió de la Tradició. Reflexionar sobre les tradicions locals i identificar les formes en què poden integrar-se amb el catolicisme universal d’una manera que enriqueixi ambdues parts.
    • El Compromís Social. Engrescar els catòlucs a participar en accions comunitàries que abastin a diferents grups i confessions, mostrant que la fe catòlica pot ser un motor per a la inclusivitat i la solidaritat, tal com proposa el Papa Francesc.

V. En conclusió,

  1. La manca d’ecumenicitat del catolicisme català és un fenomen complex vinculat a diversos factors històrics, culturals i socials. Afrontar aquesta situació requereix una reflexió profunda i un compromís amb el diàleg i la diversitat, no pas únicament acadèmic, sino, real.

Mons. Jaume González-Agàpito

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.