LA EUROPA INCONCRETITZADA COM POT AFRONTAR ELS ABSOLUTISMES DE TRUMP, DE XINA, DE RÚSSIA, ETC.?

La qüestió que plantejo toca el cor del dilema geopolític actual: com pot una Europa fragmentada i basada en el consens enfrontar-se a potències autoritàries que actuen amb lògiques unipolars (com el “America First” de Trump, el centralisme del PCC xinès o l’imperialisme revanxista de Putin)?
La tensió entre el model europeu de governança col·lectiva i els “absolutismes” moderns és una realitat crítica. Analitzem-ho des de múltiples angles:

1. Absolutismes d’avui i la seva lògica

Els regims citats funcionen sota el principi romà “Quod principi placuit, legem habet vigorem (“El que agrada al príncep té força de llei”), adaptat al segle XXI:

• Trump** (o el neoconservadorisme estatunidenc): Decisió unilateral (ex.: retirada de l’Acord de París, proteccionisme comercial).
• Xina: Concentració de poder en el PCC, amb estratègies com la “Iniciativa de la Franja i la Ruta” per expandir influència.
• Rússia: Us de guerres híbrides (desinformació, ciberatacs) i violació del dret internacional (ex.: invasió d’Ucraïna).

Aquests actors exploten la debilitat de sistemes multilaterals com la UE, que depèn de negociacions entre 27 estats amb interessos divergents (ex.: energia, relacions amb Rússia).

2. Les armes silencioses d’Europa: ¿Força o debilitat? Tot i no tenir un “príncep” únic, Europa disposa d’eines subtils però potents per contrarestar els absolutismes:

• Poder normatiu: La UE estableix estàndards globals (ex.: RGPD en privadesa digital, regulacions mediambientals) que fins i tot Xina o EUA han d’acceptar per accedir al seu mercat.
• Soft power cultural: Atracció de models socials (estat del benestar, diversitat) enfront de l’autoritarisme.
• Solidaritat estratègica: Fons de recuperació (NextGenerationEU), sancions coordinades contra Rússia, o el suport a Ucraïna (45.000 milions en ajuda militar i humanitària des de 2022).

No obstant, aquestes eines xoquen amb limits estructurals:

-,Falta d’una veu única en política exterior (ex.: Hongria bloqueja ajudes a Ucraïna).

• Dependència energètica i tecnològica (ex.: gas rus, xips taiwanesos).

3. Es necessari un “príncep europeu”? Alternatives al model absolutista

La demanda d’un lideratge únic és comprensible en un món caòtic, però reproduir l’absolutisme seria autodestructiu per a Europa. En lloc d’un “Cèsar”, cal explorar models híbrids:

• Federalisme asimètric:
  • Estats que cedeixin més sobirania en àrees clau (defensa, fiscalitat) sense imposar-ho a tothom.
  • Presidència reforçada: Un president de la Comissió Europea elegit directament (no només pels estats) amb mandat clar.
  • Aliances flexibles: Coalicions d’estats pioners (ex.: Eurozona, Exèrcit Europeu embrionari) que avancin mentre altres s’hi uneixin progressivament. Exemple: La PESCO (Cooperació Estructurada Permanent en defensa) ja agrupa 25 països en projectes com el caces de 6a generació (FCAS) o ciberdefensa.

4. Casos pràctics: Com respondre als absolutismes

4.1. Trump: Si EUA es retira de l’OTAN o imposa aranzels, Europa pot:
– Reforçar el mercat únic com a contrapès econòmic.
– Accelerar la transició energèticaper reduir dependència del GNL estatunidenc.

4.2. Xina
Enfrontar el seu expansionisme tecnològic exigint reciprocitat: (ex.: limitar inversions xineses en infraestructures crítiques si Beijing no obre el seu mercat).

4.3. Rússia
Mantenir la unitat en sancions i aprofundir en intel·ligència artificial defensiva per neutralitzar ciberatacs.

5. La paradoxa europea: La força de la debilitat

5.1. El model europeu no és un “imperi”, però tampoc és un simple club d’estats. La seva força rau en la capacitat de convertir la diversitat en influència:

5.2. Multilateralisme innovador: Aliances amb el Sud Global (ex.: acords UE-Amèrica Llatina per evitar dependència de Xina).

5.3. Dret com a arma: Tribunal Penal Internacional per perseguir crims de guerra russos, o demandes contra Google o Apple per pràctiques monopolístiques.

5.4. Resiliència social: Sistemes de salut i educació públics com a contrapès al capitalisme salvatge xinès o estatunidenc.

6. Conclusions
   • 6.1. Europa no necessita un príncep, sinó una estratègia
   • La UE no sobreviurà imitant als absolutismes, sinó redefinint les regles del joc. En lloc d’un “Cèsar”, requereix:
   • Una narrativa comuna que vagi més enllà de l’econòmic (ex.: protecció climàtica com a identitat europea).
   • Inversions crítiques. Defensa cibernética, energia neta, i xips europeus.
   • Democràcia audaç: Eleccions transnacionals llistes europees per reforçar legitimitat
   • Com va dir Jean Monnet: “Europa es farà en les crisis, i serà la suma de les solucions adoptades per a aquestes crises”. El seu repte no és triar entre ser un imperi o un nan, sinó esdevenir un actor intel·ligent en un món de titan,
   • Europa cal que retrobi i visqui lacseva pròpia utopia: és al llibre amb el nateix nom de Thomas Mor
   • Europa cal que redescobreixi les seves arrels “clàsiques”, culturals i espirituals.

Mons. Jaume González-Agàpito