CAPELLANS PEDÒFILS: EL PAPA ÉS INTRANSIGENT

El Papa Francesc rebrà, el mes que ve, algunes víctimes de clergues i religiosos pedòfils.
Benet XVI fou molt clar en l’afer: es tracta d’un delicte contemplat en els codis penals i els tribunals de l’estat són competents en la qüestió. A part de les penes canòniques, cal i és obligació denunciar-los.
Benet XVI va sofrir les conseqüències d’una situació anterior que Ratzinger ja havia denunciat i combatut. També tingué que afrontar l’escàndol que la qüestió havia creat en el EE.UU., a Irlanda i a altres països. Als EE.UU. s’havia caigut en un estat de coses econòmicament paorós per a l’Església Catòlica. Oblidant que el delicte ateny específicament i estrictament a la persona física, els tribunals nord-americans traslladaren a les diòcesis, ordres i congregacions religioses les compensacions i multes econòmiques imposades als clergues i religiosos pederastes. Benet XVI, però, fou molt clar en la seva visita als EE.UU., en el tractament del cas de Marcial Maciel, etc.
Sant Joan Pau II fou molt confós en aquest espinosíssim afer. Calia salvar la bona imatge de l’Església i trobar una solució canònica que no escandalitzés ningú. Normalment s’optava per traslladar el culpable a un altre lloc, fer-li una severa admonició i esperar que s’esmenés. Mai, però, s’havia de fer públic el delicte i menys encara denunciar-lo a la autoritat estatal. Tot això feia només, quasi sempre, perpetuar el delicte en altres lloc on el culpable exercia el seu ministeri o la seva tasca eclesial. Els clergues i els religiosos pederastes quedaven socialment ‘salvats’, però, a voltes, fins i tot eclesiàsticament ‘canonitzats’: encara recordem com Sant Joan Pau II, tenint davant Marcial Maciel, el proposava com “un model per als sacerdots”.
A Barcelona, en el pontificat de Jubany i de Carles, es seguí també aquest perillós camí. Podríem presentar ara una llista de diversos llocs i diverses institucions catòliques que sofriren aquesta covarda tàctica de “salvar l’honor del clergat” a base d’ocultar el delinqüent i de traslladar-lo de lloc. Carles fins i tot prohibí al Fiscal General de l’Arxidiòcesi, que era jo mateix, revelar els culpables i denunciar-los a l’autoritat civil.
El Papa Francesc, home afable i misericordiós, és, però, en aquest camp intransigent. S’ha d’ajudar i acollir les víctimes, però, s’ha denunciar i perseguir el clergue i el religiós pederasta. Tant en el camp canònic com en el penal de l’estat. Ho fa a la seva manera. Condemna sovint i per tot arreu els clergues i religiosos pederastes sense que hi pugui haver ni tan sols el dubte del que pensa en això l’Església. Rep a casa seva les víctimes d’aquests delinqüents perquè sàpiguen que el Papa està de part d’ells.
Jaume González-Agàpito

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.