MORT ON ÉS LA TEVA VICTÒRIA

Aquests darreres dies han mort dos amics meus molt estimats.
Un era maçó. L’altre socialista.
Tots dos, en aquest misteri que és la nostra vida sempre difícil d’explicitar, d’explicar i de catalogar, eren catòlics. Tots dos bastant més grans que jo. Ambdós eren caps ben estructurats i capaços de descobrir aquell ‘Logos’ inscrit en tot l’univers i que portem al cor. Ell mateix és la ‘vida’.
Al primer, jo hospitalitzat en la mateixa clínica que ell, i vestit jo amb un pijama i una bata, li vaig donar l’absolució in articulo mortis i la unció santa. Dissabte Sant vam deposar les seves cendres a la cripta de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes.
L’altre, mataroní com jo, feia anys que no veia. Sempre, però, l’he recordat amb la seva integritat i la seva clarividència. No vaig poder assistir al seu sepeli perquè jo, encara mig convalescent, havia d’oficiar els oficis del Dijous Sant amb els meus feligresos.
Per ells he pregat, amb els cristians que freqüenten Santa Maria de Montserrat de Pedralbes, el dijous, el divendres, el dissabte i avui que és la Santa Pasqua.
Dues vides plenes, riques, amoroses, compromeses i sempre en constant recerca de la ‘veritat’, que en grec es diu alétheia, i que vol dir ‘revelació. Dues vides no perdudes, sinó que com quasi totes han estat per ells una ‘revelació’ que cal entreveure, descobrir i seguir per ser lliures.
La mort no els ha vençut, sinó que els ha alliberat en aquell ‘ara’ constant i ple que és Déu mateix. Aquesta és la victòria d’Aquell que ha vençut la mort.
És avui, dia de Pasqua, que podem també dir nosaltres. “Oh mort, on és la teva victòria?
La victòria és la vida, la vida d’Aquell que va dir “Jo soc la resurrecció i la vida”.
Pasqua de 2015
Jaume González-Agàpito