PARTIT DEMÒCRATA CATALÀ

1. “Volem un nou país i per això cal un nou partit”. Deia, avui, Artur Mas, en una entrevista informal, al anar a votar per la nova estructuració del seu partit.
Alguns hem recordat tres versos de l’Aquinat en el Sacris Solemniis, l’himne de l’Ofici de Lectures de la Solemnitat del Corpus Christi:

“Vetera recedant,
nova sint omnia,
corda, voces, et ópera.

(Que ho vell vagi enrere
Que tot sigui nou
Els cors, les veus i les obres)”.

2. No obstant. Tot partit necessita allò que va inventar Sant Thomas More: la utopia. A tot país li cal un mite, en el sentit acadèmic del mot.
I jo pregunto als fundadors de la “nova Convergència Democràtica de Catalunya”:
Quina és la vostra utopia?
Quin mite proposeu per al poble català?

3. Alguns catalans , inquiets i preocupats dirien allò que Marc Tul.li Cícero expressava a l’inici de l’Oratio in Catilinam Prima in Senatu Habita:
Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet?
Quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?
Els temps són difícils i durs, però, crec que és molt important, sobre tot quan es fa dissabte, no oblidar que el que ha existit ha existit.
Volem fer realitat una utopia social i política que pugui satisfer els reptes actuals?
Volem fer realitat el gran mite de Catalunya?
Doncs cal acceptar que el que s’ha fet, s’ha fet, i que la història no es rectifica a posteriori.
No sé pas el que serem, però, som el que som i hem sigut.

Jaume González-Agàpito