MONS. JAVIER ECHEVARÍA

1. Vaig conèixer personalment a Mons. Javier Echevarría, Bisbe titular i Prelat de la Prelatura personal de l’Opus Dei, el 7 de gener de 1995. L’havien ordenat bisbe el dia abans a Sant Pere del Vaticà.
Ell, amb uns pocs ajudants que l’acompanyaven, esperava veure el Papa Joan Pau II, en una estança del Palau Apostòlic. Jo esperava també el mateix Pontífex a una altre, per a una audiència posterior. Com que era bona hora i les portes estaven obertes, ens van presentar i saludar mútuament. Vam parlar quasi mitja hora.

2. Ell tenia, a les hores, 61 anys. Jo 53.
Ell havia estat, durant 22 anys, un servidor fidel i constant del fundador de l’Opus Dei, fou una mena de secretari personal. Havia fet la llicència i el doctorat in Utroque Iure al Laterà i freqüentat alguns curs al Tribunal de la Rota. Després, em digué, fou Secretari General de l’Opus Dei i, durant la prelatura del primer prelat bisbe Mons. Álvaro del Portillo, fou Vicari General de la Prelatura personal de l’Opus Dei.
Jo feia un any i tres mesos que era rector de la Parròquia de Santa Maria Reina a Pedralbes de Barcelona.

3. Per a mi fou una curiositat poder parlar, d’una manera no programada i molt relaxada, amb el cap de l’Opus Dei.
Francament, no em va semblar que tenia aquella ‘enjundia’ i forta personalitat de l’anterior prelat, Mons. Álvaro del Portillo, a qui també vaig conèixer personalment.
Però sí que vaig descobrir, només als cinc minuts de parlar amb ell, que era una a persona accessible, molt definida i molt clara en tot el que deia. També em va sorprendre el que em va dir què, per a ell, era l’Opus Dei i el que ell creia que calia fer.
La proximitat de l’arribada del Papa va interrompre la nostra conversa.

4. Vaig retirar-me a l’estança en la qual jo tenia que veure al Papa, molt satisfet i content: L’Opus Dei tenia un nou prelat que era una persona accessible, clara, piadosa, que havia nascut espiritualment i crescut en “la Obra” i que tenia moltes ganes de treballar, amb modèstia, però amb eficàcia. “Donem-ne gràcies a Déu”, vaig pensar.

5. Ahir al vespre, 45 minuts després, em van dir que havia mort Mons. Echevarría. El vaig encomanar al Senyor comú. També vaig desitjar que el camí del Papa Francesc, que Mons. Javier Echevarría va dir que comprenia i que resava per ell, sigui també comprés i seguit pel seu successor.

Jaume González-Agàpito