L’escena del sofà.

L’efusiu petó del nou i flamant ministre de Foment, José Blanco a la “lideresa” Esperanza Aguirre es presta a moltes lectures o interpretacions. Era un petó de Judes o de format sicilià? Si de cas, podia ser-ho per a Rajoy o Ruiz Gallardon, però no contra la Comunitat de Madrid que, a més de la carícia, s’emporta un pla de Rodalies de 5.000m. d’euros i 118 Kms. de traçat ferroviari, la circumval·lació de la M-50 i una estació de metro i trens al centre de la ciutat. vol dir, per tant que el nou govern ha posat el llistó molt alt i que, quan Andalusia es pot vantar d’haver cobrat per dues vegades el seu “deute històric” i la popular Espe afirma que s’ha fet justícia a la “gran oblidada” (sic) que és la locomotora oberta i cosmolita d’Espanya”, el substitut de la ministra Maleni és plenament conscient que no pot tornar a Catalunya amb les mans buides. Tant de bo que tota aquesta gesticulació signifiqui un plantejament nou i transversal i no un pacte a la basca per a consolidar i reforçar encara més el capitalisme madrileny basat en el model SEOPAN (la patronal d’obres públiques que ara presideix Taguas l’exassessor de ZP), en les altes finances i en les empreses de serveis públics que s’han privatitzat.

 

En cas contrari, ens trobaríem no solament amb una greu injustícia, un intolerable incompliment de tot allò que s’havia promès i un maltractament sistemàtic que ja voreja l’ofensa i la burla. Convindria, doncs, recordar que Madrid ja va rebre 10.000m. en inversions de rodalies i que, a Catalunya, mentre encara discutíem els primers 4.000m. els 25 Kms corresponents, érem testimonis atònits de la segona tongada per a Madrid abans de culminar la nostra. Aquí ningú no reclama estacions de l’AVE com la d’Olmedo o la de Guadalajara que té 15 passatgers diaris a Madrid contra els 1.200 que agafen el tren convencional. Caldria tenir present que, quan Catalunya era víctima d’un caos ferroviari tercermundista i total, el president de RENFE va dir que el sorprenia el contrast amb la resta d’Espanya on tot funciona perfectament.. Per cert, que ell millor que ningú hauria de saber que d’aquí plora la criatura. Exactament de la negligència i l’ oblit sistemàtic per part de les inversions d’ADIF i de la lentitud en l’execució de totes les obres. El tren a la Terminal-1 de l’aeroport de Barcelona trigarà tres anys i, en canvi, el nou de Barajas tres mesos. I mentres tant les línies BCN- VIC- Puigcerda i el tram Manresa- Calaf han quedat fora de servei fins al novembre. Sr. Ministre, esperem compromisos i concrecions. Ja! Sense més dilacions.

 

 

Francesc Sanuy.

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.