L’ESPERIT SANT I LA JERUSALEM QUE HA BAIXAT DEL CEL

1. L’Esperit Sant

1. Diu el Senyor Jesús: “Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us ensenyarà totes les coses i us recordarà tot el que jo us he dit”.

2. El Senyor se’n va: “Me’n vaig, però tornaré al vostre costat. Si m’estimeu, us alegrareu que vagi al Pare, perquè el Pare és més que jo. Us ho he dit ara, abans que succeeixi, perquè quan passi, cregueu”. L’Església no viu amb la mera imaginació que el cos gloriós de Jesucrist no s’ha anat. Ell se’n ha anat al seu destí: el Pare. Però deixa amb nosaltres l’Esperit Sant: “Us he dit tot això ara que estic amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us ensenyarà totes les coses i us recordarà tot el que jo us he dit”. El Sant Esperit de Déu assisteix, ensenya i governa la Santa Església. Ho hem vist en el llibre Fets dels Apòstols, 15, 1-2. 22-29.

2. El ‘Concili’ de Jerusalem

3. “Si no us circumcideu d’acord amb la Llei de Moisès, no us podreu salvar”. Deien a Antioquia els ‘arxicristians’ jueus. Això va provocar una desavinença i una discussió. A Jerusalem, “els apòstols i els preveres, d’acord amb tota la comunitat cristiana” van enviar a Antioquia una carta: “Nosaltres, els apòstols i els preveres, germans vostres, volem saludar els germans d’Antioquia, Síria, i Silícia, convertits del paganisme […] L’Esperit Sant i nosaltres hem decidit no imposar-vos més càrregues que les estrictament necessàries”.

4. “L’Esperit Sant i nosaltres” és una afirmació categòrica. A l’Església és l’Esperit Sant qui decideix, ensenya i governa. Els “apòstols, els preveres i els germans” són només l’instrument humà que ell fa servir: “l’Esperit del Pare” manifesta a nosaltres la voluntat de Déu. “Qui m’estima, ha de complir la meva paraula i el meu Pare l’estimarà i farem en ell el nostre estatge. El que no m’estima no complirà les meves paraules.

3. La Ciutat Santa que descendeix del cel

5. L’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de Joan ens aporta avui la visió real del que és l’Església de Crist: “Em va mostrar a Jerusalem, la ciutat santa, que baixava del cel, resplendent amb la glòria de Déu. El seu fulgor era semblant al d’una pedra preciosa, com el d’un diamant cristal·lí “. El cardenal Henri de Lubac en els últims anys ’60 comentava amb un seminarista de Barcelona un llibre seu de Meditacions sobre l’Església: “No tinguis por N., malgrat totes les seves contradiccions i pecats, l’Església és la Jerusalem que ha baixat del cel”.

6. Amb tantes portes com tribus d’Israel, obertes cap als quatre punts cardinals, la seva “muralla descansa sobre 12 fonaments, en els quals estan escrits els 12 noms dels apòstols de l’Anyell”. Aquesta és la “Església Apostòlica” i no aquestes múltiples còpies, adulterades, pura invenció humana, que corren d’ella. La Santa Església, regida per l’Esperit Sant amb l’instrument visible dels seus ministres i els fidels és l’Esposa de l’Anyell que anticipa, aquí a la terra, la Jerusalem de dalt.

7. Però hi ha una cosa molt important en el que ens diu l’Apocalipsi, 21, 1-44: “No vaig veure cap temple a la ciutat perquè el Senyor Déu totpoderós i l’Anyell són el temple. No necessita la llum del sol o de la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell és la seva llumenera “.

Aquesta “Jerusalem que ha baixat del cel”, ‘animada’ per l’esperit Sant, regida pels apòstols i pels preveres al costat dels seglars, que durant el temps de l’ ‘absència’ del cos gloriós i visible de Crist, està oberta a tot el món i que està edificada sobre els dotze apòstols, és la meva Església? O jo he inventat ‘teològicament’, ‘espiritualment’ o ‘piadosament’ una altra Església més a la meva mida, més ‘encarnada’, més ‘espiritual’ o més ‘pràctica’? L’Església és Una, Santa, Catòlica i Apostòlica, és la Jerusalem que baixa del cel “.

Jaume González-Agàpito