ARA ÉS NADAL. MATAREM EL GALL?

1. Soc fill d’un poble gran i fabulós que molt ha patit, molt ha sofert i molt ha plorat. Però, també, molt ha gaudit, molt ha exultat i ha sonrrigut. Molt ha treballat, molt ha ambicionat, però, mantes vegades, ha estat derrotat. Derrotat pels de fora, pels de dalt i pels de’n front. Però, també traïcionat pels de dins.
   Hem d’anar a Madrid o a Viena? Deien els ‘nobles’ catalans a la segona decena del segle XVIII. Però la majoria del poble va restar. Alguns que són herois ara, van apostatar i van morir a casa i al seu llit. Altres, com Villaroel, acabaren a les presons i van morir molt pobres i quasi ignorats.
2. El segle XIX va donar pas a la burgesia. Burgesia catalana que triomfa a Barcelona en els fills que no són els hereus. Burgesia acomodada que valent-se de la cort de Madrid o de la ‘generositat’ del pontífex romà, se’n nobleix. I posats a ‘restaurar’. s’inventa una història patriarcal, un xic curiosa, però, molt eficaç. Neixen els Jocs Florals. Balmes, per poc temps, intentà ser el pensament de una nova lleva. Antoni Maria Claret intenta arranjar la cort de Isabel II de Castellà i I d’Aragó. Reneix, molt després de la ‘desamortització’, un Montserrat que vol tornar a ser benedictí. Jacint Verdaguer és l’ànima poètics i vivent del poble. El bisbe Josep Torras i Bages vol ser la síntesi catòlico-catalana de una gloriosa ‘tradició’ nostra per al segle XX.
3. Al segle XX, la Mancomunitat, la Generalitat, la Guerra Civil, el franquisme, la restauració democràtica, Tarradellas i la nova Generalitat i el pujolisme fan uns plantejaments que foren seguits, criticats o tolerats pel PSC, PSUC i per diverses ‘dretes’ . Aquestes i altres, breus o més llargues, solucions a Catalunya i a l’estat, feren somniar a no pocs i, també, que, tota una multitud, matés el gall per Nadal amb una eufòria i un anhel de més i més quasi constant.
4. Al segle XXI, Wagner té raó amb els seus Ídols caiguts: hi ha Papa emèrit, Rei emèrit, un President de la Generalitat acusat i degradat, un altre a Bèlgica, molts consellers a la presó, el Rei Felip (VI de Castella i V d’Aragó) amb problemes derivats de les accions del seu pare, judicis múltiples per fets partidaris no pas massa edificants. Crec que enguany no hi ha massa gent ensiçada i fervent per matar el gall de Nadal.
5. Estic escrivint a casa. Al costat i sota la meva finestra hi ha un col·legi. Alli hi ha un infant. Pocs anys, cabell ros i ulls alçats cap a mi. Es treu de la butxaca una petita figura: deu ser un pastor del seu pessebre . Me l’ensenya. Jo somrieixo i el beneeixo. Ell, s’agenollà i es presigna. Però, també canta, ben fort perquè l’entengui: “El vint-i-cinc de desembre/ fum, fum, fum/ El vint-i-cinc de desembre/ fum, fum, fum/ Ha nascut un minyonet/ ros i blanquet, ros i blanquet;/ Fill de la Verge Maria,/ n’és nat en una establia./ Fum, fum, fum”.

Jaume González-Agàpito