CAL REPENSAR L’ORGANITZACIÓ DE LES 10 DIÒCESIS DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA A CATALUNYA

Repensar l’organització de les 10 diòcesis catalanes implica analitzar-ne l’estructura històrica, les necessitats actuals i els reptes pastorals, sempre dins del marc canònic de l’Església catòlica. Aquí tens una proposta de reflexió crítica i constructiva:

1. Context històric i actualitat

Diòcesis existents: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa, Urgell, Vic, Solsona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.
Raons històriques: Moltes diòcesis es van crear en l’edat mitjana, amb fronteres vinculades a comtats o realitats sociopolítiques desaparegudes (p. ex., Urgell, Vic).
Reptes actuals:
Desequilibris demogràfics (diòcesis rurals menys poblades vs. grans ciutats com Barcelona).
Escassetat de sacerdots i recursos econòmics en algunes zones.
Necessitat d’una pastoral més àgil i coordinada en una societat intercomunicada i secularitzada.

2. Possibles models de reorganització

A. Fusió de diòcesis petites o històricament superposades

Exemple: Unificar diòcesis amb menys de 200.000 habitants amb veïnes més grans.
Avantatges: Optimització de recursos, millor cobertura pastoral.
Inconvenients: Pèrdua d’identitat local i resistències per part de les comunitats.

B. Creació de regions eclesiàstiques funcionals

Mantenir les 10 diòcesis nominalment, però organitzar-les en regions pastorals amb competències compartides entorn de una seu capdal.
Educació i caritat: Coordinació interdiocesana d’escoles, hospitals i Càrites.
Formació del clergat: Seminari interdiocesà per a tot Catalunya.
Gestió econòmica: Fons comú per a infraestructures o projectes socials i eclesials.

C. Reajustament de límits diocesans

Adaptar les fronteres a les realitats actuals (mobilitat, vies de comunicació i àrees metropolitanes):
Exemple: Ajustar la diòcesi de Terrassa o Sant Feliu de Llobregat per reflectir els nous eixos urbans de Barcelona.
Afrontar el greu problema de la presència de l’Església a àrees rurals i poc poblades.
Base legal: El cànon 373 del Codi de Dret Canònic permet al Papa modificar límits diocesans.

D. Diòcesis missioneres amb enfocament territorial

Reorientar algunes diòcesis cap a ministèris específics: desafiaments urbans (soledat, pobresa), turisme religiós, patrimoni etc.
Abordar l’ésser i el futur real i pràctic dels capítols de canonges de les catedrals.
Progranar racionalment les tasques dels preveres i dels diaques.

3. Reptes i consideracions

Resistències culturals: Moltes diòcesis són símbols d’identitat local (p. ex., Urgell, vinculada al copríncep d’Andorra).
Procediment canònic: Qualsevol canvi requereix aprovació papal i consulta als bisbes afectats (cànon 515 §2).
Pastoral de proximitat: Evitar que les reformes burocràtiques afeblin el vincle amb les parròquies rurals.

4. Exemples inspiradors

França: Fusió de diòcesis (p. ex., Rodez-Vabres) per adaptar-se a la disminució de fidels.
Alemanya: Estructuració en diòcesis grans amb delegacions temàtiques (ecumenisme, joventut).
Sínode català: Potser convocar un sínode per debatre aquesta qüestió amb laics, religiosos/es, diaques, preveres i bisbes.

5. Proposta concreta

Estudi demogràfic i pastoral: Analitzar dades de població, recursos i necessitats espirituals.
Diàleg amb les diòcesis: Fòrums de debat per escoltar les comunitats.
Pilotatge: Provar models de col·laboració interdiocesana abans de canvis estructurals (p. ex., un equip pastoral compartit entre Vic i Solsona).
Sol·licitud a la Santa Seu: Presentar una proposta coordinada des de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Conclusió

Una reorganització no hauria de ser només administrativa, sinó pastoral i missionera. L’objectiu seria crear una Església més àgil, menys jeràrquica i més capaç d’acompanyar la societat catalana actual, respectant alhora el llegat històric. Caldrà trobar un equilibri entre tradició i innovació, sempre amb el focus en l’evangelització.

Mons. Jaume González-Agàpito