CAP TOLERÀNCIA PER A LA PEDERASTIA CLERICAL
1. Un jove major d’edat, actualment membre supernumerari de l’Opus Dei, després d’uns anys de “haver intentat enterrar tot l’horror al buit de la memòria”, i impulsat per “el possible dany”, similar al que ell va haver de viure , “que podrien estar patint altres nois i noies”, va escriure una carta de cinc folis relatant els suposats abusos que hauria patit fa uns quants anys per part de preveres de l’Arxidiòcesi de Granada. Va enviar la carta al Papa Francisco mitjançant la Secretaria d’Estat.
El passat 10 d’agost, mentre conduïa el seu automòbil va rebre una trucada telefònica directament del Papa. Li va dir “ja hi ha gent treballant perquè tot això es pugui resoldre”.
2. Les paraules dirigides pel Papa a la vÃctima andalusa van donar pas als fets. Poc després l’Arxidiòcesi de Granada va rebre una trucada de la Santa Seu perquè de forma urgent prengués cartes en l’assumpte.
El dia 17 de novembre, l’Arquebisbat de Granada publicava una “Nota de premsa […] que deia: per” l’acusació presentada davant la Santa Seu per un jove de Granada, d’haver patit abusos sexuals per part d’un grup de sacerdots de la diòcesi “[…]” aquest arquebisbat ha seguit escrupolosament el procediment previst per a aquests casos per la disciplina canònica, que està a disposició de tots en la Home Page de la pà gina web de la pròpia Santa Seu “.
Dos dies després, a Madrid, l’Arquebisbe de Granada, Mons. Francisco Javier MartÃnez Fernández va dir als media que ell mateix havia estat cridat a Roma. Va defensar la seva actuació davant el cas i va manifestar també que l’arquebisbat “es va posar a disposició de l’autoritat judicial” per col·laborar en el que fos necessari. Els mitjans van afirmar de seguida que el Papa l’anava a deposar de la seva seu.
3. La vÃctima havia formulat també una denúncia judicial. La investigació va començar el passat setembre a la Fiscalia Superior d’Andalusia, que després de rebre la denúncia va obrir diligències informatives i va instar la fiscalia provincial a denunciar els fets. Els fets estan sent investigats pel Jutjat d’Instrucció número 4 de Granada. El jutge en les seves diligències investiga a 10 preveres i dos seglars. La causa es troba sota secret de sumari, però l’acusació presenta un panorama molt compromès per als clergues i seglars granadins denunciats.
4. A Benet XVI li va faltar temps per intentar canviar de rumb l’actitud de l’Església en el tractament de la pederà stia clerical. En temps de Joan Pau II, però, s’intentava anar per un altre camÃ. Va arribar a emparar i protegir un pederasta: el pare Marcial Maciel, fundador dels Legionaris de Crist. Alguns vam veure i sentir com el proposava, en una audiència pública i estant Maciel present, com el model i la referència per al clergat.
Benet XVI va ser, en canvi, clar i fulminant: el 2009, pels fets ocorreguts a Irlanda, va decretar la tolerà ncia zero amb els abusos pederastes. El 2010 va publicar una guia interna contra els abusos pederastes. En ella s’exhorta els bisbes a denunciar els pederastes a la justÃcia ordinà ria. El 2012 va reunir bisbes, a superiors d’ordes religiosos i algunes vÃctimes dels abusos pederastes.
Mons. Marc Ordres Fernández, bisbe d’Iquique (Xile), va ser destituït per Benet XVI després d’una denúncia per abusos sexuals a un menor. També el membre de l’Opus Dei, Mons. Gabino Miranda Melgarejo, bisbe auxiliar d’Ayacucho (Perú), va ser també remogut per acusacions de pederà stia.
5. A l’inici del seu pontificat, el Papa Francesc va modificar les normes jurÃdiques de l’Estat de la Ciutat del Vaticà i va endurir les penes per als pederastes. Es va crear una comissió especÃfica per combatre la pederà stia. El Papa Francesc s’ha mostrat molt combatiu amb la pederà stia clerical i fins i tot, en diverses ocasions, ha demanat públicament perdó pels abusos sexuals comesos per sacerdots.
Conseqüentment, va manar arrestar al Vaticà l’ex nunci a República Dominicana, el polonès Mons. Josef Wesolowski, per acusacions de pederà stia. Dos dies després, va reemplaçar al bisbe de la Ciutat de l’Est en el Paraguai, Rogelio Livieres, membre de l’Opus Dei, per “serioses raons pastorals”. Havia donat refugi a la seva diòcesi a un sacerdot argentÃ, Mn. Carlos Urrutigoity, acusat d’abusos sexuals a menors d’edat als Estats Units. Ho va fer després de la visita a la diòcesi de dos enviats del Papa: el cardenal espanyol Santos Abril Castelló i el bisbe auxiliar de Montevideo, Mons. Milton Troccoli.
El Papa Francesc ha aclarit que s’ha acabat la tebiesa – per no dir la complicitat – amb els delictes de pederà stia. També que garanteix que, tot i que es remoguin els fonaments de Sant Pere, ningú – per important que sigui – se salvarà de ser jutjat per fets tan greus.
6. La presidenta del Comitè de l’ONU, la noruega Kirsten Sandberg, va fer unes declaracions molt dures: “El Vaticà viola la Convenció – tot i haver-la ratificat el 1990 – perquè no protegeix els nens tot i que hi ha la possibilitat de fer-ho. Davant l’escà ndol de la pederà stia, les autoritats eclesià stiques van imposar un codi de silenci i van preferir preservar la reputació de l’Església i protegir els responsables per sobre de l’interès suprem dels nens “. Després d’una nota de rectificació de l’Oficina de Premsa del Vaticà , es va assegurar, en ella, que “es prenia nota” i es reiterava el “compromÃs de defensar i protegir els drets de l’infant, en lÃnia amb els principis promoguts per la Convenció” .
7. Algú, que jo conec molt bé, fou durant bastants anys Fiscal General (Defensor de la JustÃcia) de l’Arxidiòcesi de Barcelona durant el pontificat del cardenal Ricard Maria Carles Gordó, està ara finalment reconciliat amb si mateix.
El va haver de bregar i no poc amb alguns casos de pederà stia clerical. Dos acusats del clergat secular, que es van “protegir” i es van amagar, després de ser nomenats a diversos llocs en els quals malauradament es va repetir el crim, han mort. Uns quants altres d’ordres, congregacions i diverses institucions canòniques, van pel seu compte i ell no sap què ha estat d’ells … ni de les seves vÃctimes.
Va proposar reiteradament denunciar-los a l’autoritat civil. Però li ho van prohibir rotundament: Calia salvar “la dignitat clerical i el bon nom de l’Església”.
En el lamentable cas de “La Casa de Santiago”, on havien denúncies de pederà stia entre d’altres d’Ãndole diversa, va haver de fer el que va poder, però va ser callat i, a part de ser calumniat de tot l’imaginable, entre altres coses de ser el culpable de l’afer Torreanunziata (on amb l’ajuda de Secretaria d’Estat de la Santa Seu i del text de la denúncia va demostrar ser del tot aliè a aquella malignitat) va ser sotmès a alguna cosa que ell canonista d’ofici no ha sabut mai què era. En una sessió al despatx del Cardenal Carles a la qual assistia el Vicari Judicial, Dr. Bastida, el Bisbe auxiliar Mons. Carrera i el Secretari General de l’Arquebisbat, P. Puig, S.J., va ser reprès per pretendre danyar al clergat i a l’Església .
Avui, aquest a qui jo conec bé, dóna grà cies a Benet XVI i al Papa Francesc per haver dit que “no s’ha de tolerar la pederà stia clerical” i per haver legislat i actuat en conseqüència.
Jaume González-Agà pito