CARTA DEL SANT PARE FRANCESC ALS BISBES DELS ESTATS UNITS D’AMÈRICA
Estimats germans a l’episcopat:
Els dirigeixo unes paraules, en aquests delicats moments que viuen com a Pastors del Poble de Déu que camina als Estats Units d’Amèrica.
- L’itinerari de l’esclavitud a la llibertat que el Poble d’Israel va recórrer, tal com ho narra el llibre de l’Èxode, ens convida a mirar la realitat del nostre temps, tan clarament marcada pel fenomen de la migració, com un moment decisiu de la Història per reafirmar no només la nostra fe en un Déu sempre proper, encarnat, inmigrant tota persona humana. [1]
- Aquestes paraules amb què començo no estan articulades artificialment. Fins i tot un examen suc de la Doctrina social de l’Església exhibeix amb gran força que Jesucrist és el veritable Emanuel (cf. Mt 1,23), per la qual cosa no ha viscut al marge de l’experiència difícil de ser expulsat de la seva pròpia terra a causa d’un imminent risc de vida, i de l’experiència d’haver de refugiar-se en una societat i en una cultura. El Fill de Déu, en fer-se home, també va escollir viure el drama de la immigració. M’agrada recordar, entre d’altres, les paraules amb què el Papa Pius XII iniciava la Constitució apostòlica sobre la cura dels migrants, que es considera com la carta magna del pensament de l’Església sobre les migracions:
«La família de Natzaret a l’exili, Jesús, Maria i Josep, emigrants a Egipte i allí refugiats per sostreure’s a la ira d’un rei impiu, són el model, l’exemple i el consol dels emigrants i pelegrins de cada època i país, de tots els pròfugs de qualsevol condició que, acuitats per la persecució, estimada família i els amics entranyables per dirigir-se a terres estrangeres». [2] - Així mateix, Jesucrist, estimant tothom amb un amor universal, ens educa en el reconeixement permanent de la dignitat de cada ésser humà, sense excepció. De fet, quan parlem de “dignitat infinita i transcendent”, volem subratllar que el valor més decisiu que posseeix la persona humana, depassa i sosté tota altra consideració de caràcter jurídic que es pugui fer per regular la vida en societat. Per tant, tots els fidels cristians i els homes de bona voluntat estem cridats a mirar la legitimitat de les normes i de les polítiques públiques a la llum de la dignitat de la persona i els seus drets fonamentals, no viceversa.
- He seguit amb atenció la crisi important que està tenint lloc als Estats Units amb motiu de l’inici d’un programa de deportacions massives. La consciència rectament formada no pot deixar de fer un judici crític i expressar-ne el desacord amb qualsevol mesura que identifiqui, de manera tàcita o explícita, la condició il·legal d’alguns migrants amb la criminalitat. Alhora, s’ha de reconèixer el dret d’una nació a defensar-se i mantenir les seves comunitats fora de perill d’aquells que han comès crims violents o greus mentre són al país o abans d’arribar-hi. Dit això, l’acte de deportar persones que en molts casos han deixat la seva pròpia terra per motius de pobresa extrema, d’inseguretat, d’explotació, de persecució o pel greu deteriorament del medi ambient, fa malbé la dignitat de molts homes i dones, de famílies senceres, i els col·loca en un estat d’especial vulnerabilitat i indefensió.
- Aquesta qüestió no és menor: un autèntic estat de dret es verifica precisament en el tracte digne que mereixen totes les persones, especialment els més pobres i marginats. El veritable bé comú es promou quan la societat i el govern, amb creativitat i respecte estricte al dret de tothom —com he afirmat en nombroses ocasions—, acullen, protegeixen, promouen i integren els més fràgils, desprotegits i vulnerables. Això no és obstacle per promoure la maduració d’una política que reguli la migració ordenada i legal. Tanmateix, l’esmentada “maduració” no es pot construir a través del privilegi dels uns i el sacrifici dels altres. Allò que es construeix a força de força, i no a partir de la veritat sobre la igual dignitat de tot ésser humà, mal comença i mal acabarà.
- Els cristians sabem molt bé que, només afirmant la dignitat infinita de tots, la nostra pròpia identitat com a persones i com a comunitats assoleix la seva maduresa. L’amor cristià no és una expansió concèntrica d’interessos que de mica en mica s’amplien a altres persones i grups. Dit d’una altra manera: La persona humana no és un mer individu, relativament expansiu, amb alguns sentiments filantròpics! La persona humana és un subjecte amb dignitat que, a través de la relació constitutiva amb tothom, especialment amb els més pobres, pot gradualment madurar en la seva identitat i vocació. El veritable ordre amoris que cal promoure, és el que descobrim meditant constantment a la paràbola del “bon samarità” (cf. Lc 10,25-37), és a dir, meditant en l’amor que construeix una fraternitat oberta a tothom, sense excepció. [3]
- Preocupar-se per la identitat personal, comunitària o nacional, al marge d’aquestes consideracions, introdueix fàcilment un criteri ideològic que distorsiona la vida social i imposa la voluntat del més fort com a criteri de veritat.
- Reconec el valuós esforç de vostès, estimats bisbes dels Estats Units, quan treballen de manera propera amb els migrants i refugiats, anunciant Jesucrist i promovent els drets humans fonamentals. Déu premiarà abundantment tot allò que facin a favor de la protecció i defensa dels qui són considerats menys valuosos, menys importants o menys humans!
- Exhort tots els fidels de l’Església catòlica, i tots els homes i dones de bona voluntat, a no cedir davant les narratives que discriminen i fan patir innecessàriament els nostres germans migrants i refugiats. Amb caritat i claredat tots estem cridats a viure en solidaritat i fraternitat, a construir ponts que ens acostin cada cop més, a evitar murs d’ignomínia, ia aprendre a donar la vida com Jesucrist la va oferir, per a la salvació de tothom.
- Demanem a la Santíssima Verge Maria de Guadalupe que protegeixi les persones i les famílies que viuen amb temor o amb dolor la migració i/o la deportació. Que la “Mare de Déu morena”, que va saber reconciliar els pobles quan estaven enemistats, ens concedeixi a tots retrobar-nos com a germans, a l’interior de la seva abraçada, i fer així un pas endavant en la construcció d’una societat més fraterna, incloent i respectuosa de la dignitat de tots.
Fraternalment,
Francesc
Vaticà, 10 de febrer de 2025
[1] Cf. Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, Declaració Dignites infinita sobre la dignitat humana (2 abril 2024).
[2] Pius XII, Constitució apostòlica Exsul Família (1 agost 1952): « Exsul Família Natzarethana Iesus, Maria, Ioseph, com a Aegyptum emigrans tum a Aegypto profuga impii regis iram aufugiens emigrantium, peregrinorum ac profugorum omne genus, qui, vel met persecutionum vel egestate compulsi, patrium locum suavesque parents et propinquos ac dolços amics derelinquere coguntur et aliena petere».
[3] Cf. Carta encíclica Fratelli tutti (3 octubre 2020).