CATALUNYA HUMILIADA

Som a quatre dies del 9N.
No hi ha referèndum.
No hi ha consulta.
No hi han urnes substitutòries legals.

Veiem la caiguda dels mites nostrats i dels de l’altra banda.
L’ètica manca també als qui ens predicaven des de la dreta.
És un temps de penúria econòmica.
És una època que tem la propera agitació social.
El panorama internacional ens preocupa i ens inquieta.
El Regne d’Espanya no acaba de trobar allò que cercàvem en el 1978.

Catalunya està indignada.
Uns ho diuen i altres callen.
El desencís és al cor de molts.
La independència és com la llunyana amada.
El no compromís és present en molts.
L’ambigüitat catalana a alguns molesta.
La burgesia calla.
L’Església també.
Ens manquen herois i ‘màrtirs’.

L’esquerra parla i imagina ‘poder’ governar.
El centre està preocupat per les “humanae varietates”.
Les dretes, alterades pel defalliment ètic de molts dels seus, fa la croada.
Els polítics depreciats són ignorats per gran part del poble.
Tothom voldria un mite en una civilització que canvia.

Catalunya… i el Barça estan en crisi.
Sembla que es perd.
Estan humiliats.
Refusen ser les golfes o un parc temàtic d’un conjunt enganyós.
Però apareix la gran pregunta: Ens hem equivocat de lliga o de partit?

Jaume González-Agàpito