EL CLERGAT DIOCESÀ A CATALUNYA: EL SEU FUTUR IMMEDIAT

El clergat diocesà a Catalunya ha estat una institució essencial en la història i cultura del territori, però actualment s’enfronta diversos desafiaments i canvis socials que podrien definir el seu futur immediat. La situació actual del clergat diocesà a Catalunya: és complexa i preocuoant.

1. Desafiaments demogràfics i socials

Envelleixement. El clergat diocesà a Catalunya, com en moltes altres àrees d’Europa, està experimentant un ràpid envelliment. La falta de nou sacerdots i l’augment de l’edat dels ja existents pot portar a una greu crisi per mancança de personal.
Disminució de les vocacions: Les noves vocacions per al sacerdoci han disminuït notablement, la qual cosa comporta una disminució de la capacitat de les parròquies de mantenir les seves activitats i serveis. L’any passat, l’arcidiòcesi de Barcelona ordenà un sol prevere.

2. Canvis culturals i religiositat

Secularització. La societat catalana ha experimentat un greu procés de secularització que ha afectat la rellevància de l’Església a la vida quotidiana. Això repercuteix en la demanda de serveis religiosos i la participació en activitats eclesials.
Diversitat religiosa. La diversitat religiosa i cultural de Catalunya ha ampliat les perspectives sobre la fe i la seva pràctica, promovent un diàleg més enriquit.
Però, la manca de clergat, la seva menor preparació cultural i la seva més baixa capacitat de lideratge ha separat més i més l’Església diocesana de molts sectors socials.

3. Adaptació i nous models de ministres

Models de col·laboració. La col·laboració entre laics i clergat és cada vegada més urgentvi necessària. L’Església pot beneficiar-se d’una major participació laical en la governança i les activitats pastorals.
Formació i capacitació. És imprescindible invertir en la formació no només dels futurs sacerdots, sinó també dels laics que poden assumir rols de lideratge dins de les comunitats eclesials.
Les diaques “permanentd” han representat un ajut nitable. La possible ordenació de preveres ja casats, amb els mateixos plantejaments que el clergat casat de les Esglésies orientals catòluques, podria ser una solució.
Una veritable atenció més personal i més real dels bisbes catalans al seu clergat seria desitjable.
Cal també la potenciació de una veritable espiritualitat pròpia del clergat diocesà.

4. Reptes econòmics

Sostenibilitat financera. La disminució de la contribució dels fidels i la reducció de les donacions pot afectar la viabilitat econòmica de les parròquies i de les institucions eclesials.
Caldrà repensar models de sostenibilitat financera i una retribuvió vàlida i eficaç del clergat parroquial.

5. Aspectes legals i transparència

Afers legals i de transparència. L’Església ha estat sotmesa a un major escrutini públic, incloent aspectes relacionats amb casos de maltractament.
La transparència en la gestió i les accions correctores és fonamental per recuperar la confiança del públic.
Cal que el clergat diocesà tingui una visibilitat i un pes que ara no té a l’Església católica llatina.

Perspectives de futur

El futur immediat del clergat diocesà a Catalunya dependrà de la seva capacitat d’adaptar-se a aquests canvis.
Estratègies com la promoció de laics en rols de lideratge, la flexibilització en els models de ministeri, i l’enfocament en temes com la justícia social i la inclusivitat poden obrir noves vies per a una Església més accessible i rellevant per a la societat actual.
El clergat diocesà a Catalunya es troba en una cruilla impirtant i la seva capacitat d’adaptació a un món canviant serà clau per a continuar exercint el paper significatiu en la vida de la comunitat catòlica que quasi sempre ha exercit.

Mons. Jaume González-Agàpito