EZEQUIEL MIRANDA DE DIOS

1. A l’hora de les primeres vespres de la festa de Santa Maria Reina ha mort un fidel que freqüentava, des de fa 25 anys, la parròquia que té el mateix títol marià a Barcelona.
Era magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, pare de tres fills, dues filles i una altra difunta. Fa una mica més d’un decenni que va morir la seva esposa. Ell vivia amb una filla soltera i cuidava un dels fills, disminuït.
Format per la Companyia de Jesús, optà, després, per ser un seglar compromès amb Crist i el seu Evangeli en una Església Catòlica que Ezequiel estimava i seguia fidelment. Home espiritual, amb confessor i director espiritual, amb un ritme de pregària i de contemplació molt exigent i amb una assistència, després d’una preparació personal encomiable, molt espiritual i freqüent de les celebracions litúrgiques.
2. Don Ezequiel tenia una preparació filosòfica i teològica molt notable. Llegia els Pares de l’Església, els documents del Magisteri Pontifici, diversos autors espirituals i no pocs autors senyors en la història de l’espiritualitat cristiana. Coneixia molt bé les obres de Tomàs d’Aquino, Tomàs de Kempis, Ignasi de Loiola, Teresa de Jesús i Joan de la Creu.
3. Era un jurista eminent i un magistrat modèlic pel que fa a l’equitat i a la justícia, sense camp mena de partidisme ni de submissió a altri. Aplicava la llei estrictament, però amb aquella moderació i filantropia que distingeixen al veritable jutge que emet la sentència però sempre considerant que colpeix a éssers humans i febles.
Coneixia, a part de les fonts i les disposicions del dret espanyol, les obres cabdals del Dret Romà, del Dret Canònic i les dels millors juristes de la nostra tradició jurídica. Era tot un expert en Filosofia del Dret i en Dret Natural.
La seva tasca a les diverses audiències i la seva llarga estada a les de Barcelona feu que Don Ezequiel Miranda de Dios, que mai amagava la seva condició de cristià fos anomenat pels magistrats companys seus, pels advocats i procuradors i pel personal subaltern, “Sant Ezequiel”.
4. Fou un cristià valent i coratjós, però també conseqüent. Tots els voluntaris, els necessitats i els cooperants del menjador social “El Pa de Sant Oleguer”, el primer establert en una parròquia a Barcelona ara farà 20 anys, podien veure, no fa massa temps, al Il·lustríssim Senyor Magistrat de la Audiència de Barcelona, una tarda a la setmana, amb un davantal blanc, servir a les dotzenes de pobres a taula i recollint i endreçant tots el atuells.
També els assistents a les Converses de Pedralbes pogueren sentir tres vegades a Don Ezequiel Miranda de Dios parlar de l’Infern, de Jesús el Crist vist per un magistrat i de Terra Santa. Les Converses de Pedralbes, durant més d’un centenar d’elles, tingueren com a participant el magistrat barceloní.
La Parròquia de Santa Maria Reina de Barcelona i el Santuari Diocesà de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes tingueren sempre la presència, l’ajut i el compromís cristià de Don Ezequiel en totes les seves celebracions, actes i accions socials.
5. El dia 23 d’agost, es va celebrar el funeral i es va enterrar al cementiri de Burgos el cos de Don Ezequiel Miranda de Dios. A petició dels sis sacerdots burgalesos assistents va presidir la celebració Mons. Jaume González-Agàpito Granell, rector de Santa Maria Reina de Barcelona.
Al final de l’acte, i no amb poca emoció, el celebrant principal va dir que ara que es beatifiquen i es canonitzen a tants germans i tantes germanes catòlics, pot ser caldria pensar en iniciar els tràmits per a que un seglar, eminent pel seu compromís evangèlic i la seva santedat, fos reconegut oficialment per l’Església Catòlica com model i com a intercessor.
Jaume González-Agàpito