JORDI PUJOL

Durant una curta estada del cardenal Leonardo Sandri a Barcelona, el visità al palau arquebisbal de Barcelona, en absència del cardenal–arquebisbe Lluís Martínez Sistach, l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley.
El Molt Honorable Senyor em va dir, a l’acomiadar-se, que ell havia fet no poc per a que Mons. Martínez Sistach fos arquebisbe de Barcelona. Conticuere omnes, intentique ora tenebant. Però, fer l’imbècil és un paper que cal als diplomàtics, deia Mons. Felice Pirozzi, “amb una acció discreta, sacrificada i freqüentment ignorada per la majoria”, afirmava el futur beat Pau VI, el 22 de febrer de 1973, a la sala del troneto, davant dels alumnes de la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica… I hom pensava el complicat iter que aquell nomenament va tenir: Monteiro de Castro, cardenal Carles, l’administrador apostòlic, la divisió de l’arxidiòcesi, els dos candidats, la votació a la Congregació dels Bisbes i el cardenal Giovanni Battista Re, en mig de no poques tensions i pressions.
La Santa Seu prepara, ara, l’elecció del nou metropolita de Barcelona. És un moment molt complicat per a Catalunya. Espanya està molt inquieta per preservar la unitat que reclama la constitució. El clergat barceloní espera un arquebisbe que sigui capaç de plasmar a Barcelona el que el Papa Francesc reclama, des del primer moment del seu pontificat, als pastors de l’Església catòlica: “fer olor d’ovella”, seguir a Jesucrist tot portant la pròpia creu, estar realment entre la gent al carrer i estimar i atendre personalment els més pobres.
En aquests moments el Sr. Pujol poc pot fer per al nomenament i el Molt Honorable Sr. President actual de la Generalitat no és una referència que sigui atendible per la Santa Seu. Déu és gran i inter humanae varietates fa que certes circumstàncies puguin permetre que el “Bon Pastor” trobi aquell home pobre, bon cristià i amb vocació pastoral que pugui ser el seu ‘vicari’ en una determinada Església particular.
Pot ser hem de donar gràcies a Déu que també a casa nostra s’acabin les investidures en el segle XXI. Pot ser, finalment, el Bisbe de Roma podrà nomenar algú semblant a ell. Tot plegat s’assembla molt al que va passar l’any 1116: fou nomenat Sant Oleguer.
Jaume González-Agàpito