LA MISSA DOMINICAL Any B, diumenge 26, 29 de setembre de 2024

Suggestions de Mons. Jaume González-Agàpito per a la pregària i per a la preparació individual
Nu 11, 25-29; St 5, 1-6; Mc 9, 38-4.45.47-48.

1. El fragment d’avui de l’Epístola de Jacob, és tot un repte per a la meva meditació i per al meu examen: “Ploreu i lamenteu-vos, vosaltres, els rics, per les desgràcies que us esperen. Les vostres riqueses s’han corromput; la arna s’ha menjat els vostres vestits; florits estan el vostre or i la vostra plata, i aquesta floridura serà una prova contra vosaltres i consumirà les vostres carns, com el foc. Amb això vosaltres heu atresorat serà un càstig per als darrers dies. El salari que vosaltres heu defraudat als treballadors que van segar els vostres camps està clamant contra vosaltres; els seus crits han arribat fins a l’orella del Senyor dels Exèrcits. Heu viscut vosaltres en aquest món lliurats al luxe i al plaer, engreixant com a caps de bestiar per al dia de la matança. Han condemnat els innocents i els han matat, perquè no es podien defensar”.
2. Tots aquests venedors de santedat a bon preu obliden aquestes paraules d’Apòstol Jaume. No poden entendre aquesta radicalitat. Ells se salven, com a nous pelagians, gràcies al que ells han aportat al seu “compte corrent” amb Déu. El qual està obligat a posar a l’altre plat de la balança l’equivalent en salvació i en santedat. Oblit absolut de la gratuïtat de la “gràcia increada” que ens dóna amb l’Esperit Sant. És “en l’Esperit” i en la seva gràcia que ens santifiquem en la radicalitat de l’Evangeli de Crist.
3. Ens ho ha dit el Llibre dels Números: “[…]el Senyor va baixar del núvol i va parlar amb Moisès. Va prendre de l’Esperit que reposava sobre Moisès i els va donar als setanta ancians. Quan l’Esperit s’hi va posar, es van posar a profetitzar”. Aquesta és la gran meravella que Déu fa als seus elegits.
4. Això exclou tot manyà i exclusió, com diu Moisès: “Creus que em posaré gelós? Tant de bo que tot el poble de Déu fos profeta i descendís sobre tots ells l’Esperit del Senyor”. Això ho reafirma Crist Jesús a la perícopa evangèlica d’avui: ” “No els ho prohibeixin, perquè no n’hi ha cap que faci miracles en nom meu, que després sigui capaç de parlar malament de Mi. Tot aquell que no està contra nosaltres, està a favor nostre: Tot aquell que els doni a beure un got d’aigua pel fet que són de Crist, els asseguro que no es quedarà sense recompensa.
5. És una benedicció per als cristians saber, per boca de Jesús que hi ha molts més elegits que els catalogats a les nostres estadístiques.
6. Però, el Senyor Jesús exigeix ​​també una gran radicalitat en els seus seguidors: “A qui sigui ocasió de pecat per a aquesta gent senzilla que creu en Mi, més li valdria que li posessin al coll una d’aquelles enormes pedres de molí i el tiressin al mar”. Tots en són, excepte els que són “ocasió de pecat”. El Papa Francesc ens ho repeteix gairebé cada dia i ha posat com a objectiu pregar perquè Déu ens “alliberi del Maligne”.
7. Però la radicalitat que exigeix ​​Jesús de Natzaret als seus seguidors va més enllà en les seves “exigències”: “Si la teva mà t’és ocasió de pecat, talla-te-la; doncs et val més entrar manc a la vida eterna, que anar amb les teves dues mans al lloc de càstig, al foc que no s’apaga. I si el teu peu t’és ocasió de pecat, talla-te’l; doncs et val més entrar coix a la vida eterna, que amb els teus dos peus ser llançat al lloc de càstig. I si el teu ull t’és ocasió de pecat, treu-te’l; doncs més et val entrar borni al Regne de Déu, que ser llançat amb els teus dos ulls al lloc de càstig, on el cuc no mor i el foc no s’apaga”.
8. Jesús de Natzaret parla de l’Infern! Amenaça amb ell els que volen seguir-lo sense tallar, ni arrencar, tot el que és “ocasió de pecat”. Tots aquells que et diuen que et santificaràs fent unes quantes coses que es posen al teu compte amb Déu, però sense comptar amb la gràcia increada i santificant, han llegit l’Evangeli? Tots aquells que t’ofereixen “camins de santificació” amb relectures pelagianes, no són de Crist Jesús.