LA MISSA DOMINICAL Any C, diumenge, 16 de febrer de 2025
Jr 17,5-8; 1C 15,12.16-20; Lc 6,17.20-26.
Sugestions de Mons. Jaume González-Agàpito per a la pregària i para la preparació individual
1. “I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria objecte”.
1. “I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria objecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats. A més, els qui han mort creient en Crist estarien perduts sense remei. Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort”.
2. Aquesta primerenca carta de Pau posa la qüestió en el seu lloc clau: “Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes”. L’Israel segons la carn, els pelagians de dreta i d’esquerra, el racionalistes que han convertit el cristianisme en un mer ensenyament d’arrelament humà, entenem aquest apósto? El seu deixeble Lluc ho explicita completament.
2. El Crist segons Lluc
3. El nom Lluc o Lucanus és un nom rar entre els primers cristians, i que no es presta a la confusió d’homònims. El de Lluc de les epístoles paolines no tenia celebritat. Lluc no tenia lloc en la tradició, i en la història. Però, l’Església, des dels primers segles, va tenir el caràcter polític i jeràrquic que sempre l’ha distingit? El bon Lluc va ser capaç d’entrar en aquest esperit. Les seves idees sobre l’autoritat eclesiàstica són molt avançades. Va escriure la història de Jesús amb el to d’un apologista contra tots els excessos. L’autor dels Fets dels Apòstols va ser, però amb una ingenuïtat que ja no tenia igual, el primer narrador complaent, feliçment satisfet i decidit a descobrir que tot a l’Església es duu a terme de “manera evangèlica”. Massa lleial per condemnar el seu mestre Pau, massa ortodox per no estar d’acord amb l’opinió oficial prevalent, va esborrar les diferències de doctrina per mostrar només el principal objectiu comú: el veritable seguiment de Jesús el Crist.
4. La religió pura, la pretensió de la qual és precisament no ser una secta o una Església separada, per què s’hauria de donar a si mateixa els desavantatges d’una posició de la qual no té els avantatges? Per què hauria d’aixecar bandera contra bandera, quan sap que la salvació és possible per a tothom i arreu, que depèn del grau de noblesa que cadascú porti dins? El Pare celestial excomulga només les ments seques i els cors estrets.
5. Jesús proclama: «Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes. Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes”.
3. Viure en el bon camí de la simplicitat de les Benaurances i en mans de Déu és la vritable “infantesa espiritual”
6. “Això diu el Senyor: Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat ran de l’aigua que estén les arrels vora el corrent; quan ve l’estiu, ell no té por, i el seu fullatge es manté fresc; en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit”.
7. Ho diu ben clar el salm 1: “Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s’asseu al ròdol burleta dels descreguts. Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia. Serà com un arbre que arrela vora l’aigua: dona fruit quan n’és el temps i mai no es marceix el seu fullatge, duu a bon terme tot el que emprèn”.