LA TRAGÈDIA DE L’ESGLÉSIA COPTA

Diumenge, a El Caire, fou incendiat un temple de l’Església Copta.

Els coptes, ells es creuen els veritables egipcis, són uns 15 milions de persones a Egipte. 2 milions de coptes egipcis en altres països. Però també formen part de l’Església copta la regència patriarcal copta d’Etiòpia (51 milions de fidels) i el patriarcat d’Eritrea (2 milions de fidels). Tot plegat fa que els fidels de l’Església Copta siguin uns 60 milions.

El seu papa, Txenuda III, patriarca d’Alexandria, resideix també a El Caire. Es una església de les anomenades ‘monofisites’ que se separaren, l’any 457, amb el Patriarca Timoteu Eluro, després del Concili de Calcedònia, per una diversa interpretació, al menys en els mots, sobre la identitat de Jesucrist. També per desavinences amb els ortodoxos fidels a l’emperador bizantí (melkites) més de tipus polític i identitari que no pas estrictament dogmàtic.

Aquesta Església cristiana veu els seus orígens en la predicació de Sant Marc a Egipte. És una església de quasi constant testimoniatge martirial. També en els nostres temps. Des de la meitat dels anys ’70 ha estat perseguida i assetjada pels Germans Musulmans i altres fonamentalistes islàmics a l’Egipte i al Sudan. També pel govern egipci. Txenuda III, l’actual papa, fou reclòs forçosament en un monestir en el desert en els anys 1981-1985.

Vaig conèixer personalment els coptes a Omdurman (Sudan), en els seus dos bisbes per al Sudan i en la comunitat cristiana allí resident. Després a Egipte i també a la nostra terra en la presència dels seus membres i en la visita d’alguns dels seus bisbes. Els coptes han viscut, en la segona part del segle XX, una època de desenvolupament i de gran creixença. L’any 1954 es fundà l’Institut d’Alts Estudis Coptes de El Caire. Des dels anys ’70 els monestirs coptes, la majoria en el desert, han crescut i han rebut molts monjos amb una notable preparació acadèmica. També els coptes han aprofitat els nous suports electrònics per fer-se presents en els medis i en els països més variats. També la literatura espiritual copta està present en diverses llengües d’occident.

En els anys noranta i el primer decenni del segle XXI, la situació dels coptes a Egipte semblava que havia millorat molt. Els coptes eren ja presents en moltes institucions i tenien accés a llocs i a càrrecs que anteriorment els estaven prohibits. Fins i tot el ministre d’afers exteriors era un copte!

Des de fa mesos, però, la situació dels coptes a Egipte torna a ser un xic difícil. Els Germans Musulmans i altres grups islàmics radicals molesten i ataquen als cristians coptes. Incendien esglésies i assetgen els monestirs, dificultant també amb altres actes la vida monàstica. Diumenge passat els aldarulls entorn a l’incendi de l’església de El Caire han costat 20 morts i quasi 200 ferits. Els coptes ja no accepten ser els ciutadans de segona classe. Defensen els seus drets en un estat que vol ser democràtic. Volen la llibertat religiosa que prescriuen els acords internacionals. Però, troben, en un dels estats rescatats per la “nova democràcia” d’alguns països de la vessant mahometana, únicament la implantació de la llei corànica i d’un radicalisme més que preocupant per als defensors de la llibertat religiosa.

Jaume González-Agàpito