LA TRISTESA DE LA SOLETAT A LA VELLESA

La tristesa associada a la soledat no desitjada en la vellesa és un fenomen complex que combina factors emocionals, socials i fisiològics. A continuació les causes, les conseqüències i les possibles solucions que proposa un vell de 83 ants.

1. Definició i causes de la soledat no desitjada

La soledat no desitjada es defineix com un sentiment subjectiu d’insatisfacció amb les relacions socials existents, independentment de la presència física d’altres persones. Aquesta percepció es relaciona amb un desajust entre les relacions que es tenen i les que es desitgen . Les causes principals inclouen:

Canvis vitals. Jubilació, viudetat, nínxol buit (quan els fills marxen de casa) o pèrdua d’autonomia física.
Factors estructurals. Augment de llars unipersonals, dispersió geogràfica familiar i envelliment de la població (especialment dones majors de 80 anys, amb major esperança de vida).
Context socioeconòmic. Crisi econòmica, retallades en polítiques de dependència i manca de suport familiar per conciliació laboral .

2. Conseqüències emocionals i físiques

La soledat no desitjada té un impacte greu en la salut:

Salut mental. Augment de risc de depressió, ansietat i deteriorament cognitiu accelerat, incloent major predisposició a l’Alzheimer .
Salut física. Relació amb malalties cardiovasculars, trastorns del son i afebliment del sistema immunitari .
Aïllament social. Les persones poden retreure’s per por al rebuig o desconfiança, especialment en casos d’abús econòmic .

3. Tipus de soledat en la vellesa

Soledat familiar. Manca de suport o insatisfacció amb la família existent .
Soledat conjugal. Absència d’amor en la parella o pèrdua d’aquesta .
Soledat existencial. Pèrdua de sentit vital, vinculada a la falta d’autonomia o salut .
Soledat social. Absència d’interaccions significatives amb la comunitat .

4. Estratègies per combatre’n l’impacte

Algunes solucions proposades inclouen:

Suport comunitari. Hi han programes que promouen companyia mitjançant visites per millorar l’autoestima i integració social .
Polítiques públiques: Plans com el I Pla estratègic integral per a persones grans a Andalusia o iniciatives a Barcelona i Madrid per reduir l’exclusió .
Teràpia psicològica. Gestió de pèrdues, adaptació als canvis vitals i reforç de xarxes de suport .

5. Dades epidemiològiques

A Catalunya, el 30% de les persones grans pateixen soledat no desitjada .
A Espanya, el 19,2% de majors de 65 anys afirmen sentir-se soles «alguns cops», i el 6,5% «sovint» .
Les dones són més afectades (60,89% de persones soles a Madrid són dones) per la feminització de la longevitat .
Un tant per cent alt, disortadament, intenta el suicidi o vol acabar, “mèdicament”, amb la seva vida.

En conclusió

La tristesa derivada de la soledat no desitjada en la vellesa és un problema multifactorial que requereix intervencions integrades: des de l’acompanyament humà fins a polítiques que fomentin comunitats inclusives.
Com assenyala Zygmunt Bauman, en societats líquides on preval l’individualisme, cal reconstruir vincles significatius per garantir una vellesa digna .
Organitzacions que demostren que petites accions, com dedicar dues hores setmanals, puguin transformar realitats.
Que els vells, cada matí, ens llevem estimant i volent ser estimats.
Que els “jubilats“ no oblidem la bellesa que volem veure, la musica que somniem
i l’amor que, en el nostre cor, podem donar.

Mons. Jaume González-Agàpito