L’INVENT DELS SEGLES XIX I XX ANOMENAT “BARRI GÒTIC DE BARCELONA”
La qüestió de la “falsetat decimonònica i vigesimonònuca del Barri Gòtic de Barcelona” fa referència a un debat historiogràfic i arquitectònic sobre la reconstrucció o “invenció” d’un passat medieval idealitzat al cor de Barcelona durant els segles XIX i XX. Aquest procés, vinculat al Romanticisme i a la Renaixença catalana, va transformar el que avui coneixem com a Barri Gòtic en un escenari arquitectònic que barreja elements autèntics, reconstruccions i fins i tot invencions neogòtiques.
Context Històric
- El Barri Gòtic abans del segle XIX:
- La zona actual del Barri Gòtic era un laberint de carrers medievals, però molts edificis estaven en estat ruïnós o havien estat modificats amb el temps. No existia una concepció unitària d’un espai gòtic” com a símbol identitari.
- La Renaixença i el nacionalisme romàntic:
- Al segle XIX, Catalunya va viure un renaixement cultural (Renaixença) que buscava recuperar la llengua, la història i l’art propis. El gòtic, associat a l’esplendor medieval catalana (segles XIII-XV), es va convertir en un símbol d’aquesta identitat.
- Arquitectes i intellectuals com Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner van idealitzar aquest període, però també van participar en la seva “reinvenció”.
Les Intervencions Decimonòniques
- La façana de la Catedral de Barcelona:
- L’exemple més emblemàtic. La catedral, iniciada al segle XIII, no tenia façana principal acabada. El 1887, l’arquitecte Josep Oriol Mestres va dissenyar una façana neogòtica inspirant-se en projectes del XV, que es va acabar el 1913. Aquesta intervenció va crear una imatge “medieval” que mai no havia existit.
- Plaça del Rei i el Saló del Tinell:
- Aquest conjunt, avui símbol del passat medieval, va ser restaurat i reinterpretat al segle XX per arquitectes com Adolf Florensa, que van afegir elements neogòtics o eliminar parts posteriors per crear una imatge més “pura”.
- Carrer del Bisbe i el Pont Neogòtic:
- El famós pont que uneix la Generalitat amb les Cases dels Canonges (1928) és una obra de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. Tot i evocar el medieval, és una peça completament nova, un exemple de pastiche historicista.
La polèmica de la “falsetat”
- Crítiques modernes:
- Historiadors i crítics com Robert Hughes (a Barcelona) o Josep Maria Montaner han assenyalat que gran part del Barri Gòtic és una “fantasia arquitectònica” construïda per satisfer el nostàlgic imaginari romàntic del XIX-XX.
- S’acusa aquestes intervencions de falsificació històrica, ja que es van destruir vestigis reals (com afegits barrocs) per crear una visió idealitzada del passat.
- Defenses culturals:
- Altres sostenen que aquestes intervencions van ser un acte de recuperació identitària, no pas una falsificació. El neogòtic va servir per reactivar l’orgull català en un moment de repressió política (post-1714) i industrialització caòtica.
Llegat i Paradoxes
- Turisme i memòria: El Barri Gòtic és avui un espai turístic i simbòlic, però la seva imatge “medieval” és en gran part una construcció romàntica.
- Debat sobre l’autenticitat: Qüestiona com s’ha de gestionar el patrimoni: preservar les capes històriques (encara que siguin barrocs o afegits) o reconstruir una “essència” perduda.
En resum, la ” decimonònica i vigesimonònica” del Barri Gòtic és un exemple fascinant de com el passat es reinventa per servir a les necessitats culturals del present, com va fer Disney!
JGA