PAU I DEFENSA: UN DUALISME?
El concepte de pau i defensa sovint es presenta com un dualisme, és a dir, com dos conceptes aparentment oposats però que poden coexistir i complementar-se. Aquesta relació dual es pot analitzar des de diverses perspectives:
- Pau com a objectiu, defensa com a mitjà: La pau és vista com l’estat desitjat, mentre que la defensa és un mecanisme per garantir-la. En aquest sentit, la defensa no és contrària a la pau, sinó una eina per protegir-la davant d’amenaces externes o internes.
- Equilibri entre poder i estabilitat: Històricament, la defensa ha estat utilitzada per mantenir l’ordre i evitar conflictes. Per exemple, la dissuasió nuclear durant la Guerra Freda es basava en la idea que tenir capacitat defensiva evitava atacs, mantenint una pau relativa.
- Pau positiva vs. pau negativa: La pau negativa es refereix a l’absència de violència directa, mentre que la pau positiva implica la presència de justícia social i cooperació. La defensa pot contribuir a la pau negativa, però per assolir una pau positiva es requereixen altres elements, com el diàleg i la construcció de confiança.
- Dilema ètic: Hi ha qui argumenta que la defensa pot perpetuar la violència i que la veritable pau només es pot assolir mitjançant el desarmament i la cooperació. Aquesta visió sosté que el dualisme entre pau i defensa és inherentment contradictori.
- Enfocaments moderns: En l’actualitat, molts països i organitzacions internacionals promouen una “seguretat integral”, que combina elements de defensa amb diplomàcia, desenvolupament econòmic i drets humans. Aquest enfocament intenta superar el dualisme tradicional.
En resum, el dualisme entre pau i defensa és complex i depèn de com es defineixin aquests conceptes i de les circumstàncies històriques i polítiques. Mentre que en alguns contextos poden semblar oposats, en altres es complementen per assolir un objectiu comú: la seguretat i l’estabilitat.