QUÈ HI HA DESPRÉS DE LA MORT?

I. Introducció

1. La qüestió sobre què hi ha després de la mort ha estat un tema de reflexió i debat en diverses cultures, religions i disciplines filosòfiques i científiques al llarg de la història.
2. Les respostes varien àmpliament en funció de creences individuals, contextos culturals i perspectives religioses. Aquí hi ha algunes de les idees més comunes. Totes elles sotmeses als propis postulats.

II. Perspectives Religioses

3. Judaisme. El judaisme té una rica i variada perspectiva sobre la vida eterna, que inclou conceptes com el “Món Vinent”, la resurrecció dels morts i una vida després de la mort. La seva comprensió pot variar considerablement entre diferents corrents i individus.
4. Cristianisme. La majoria de les tradicions cristianes creuen en la vida eterna, amb la possibilitat salvació o condenació. Després de la mort, l’ànima és jutjada i es dirigeix a una de les dues destinacions supreme abans decla resurrecció final.
5. Islam: A l’Islam, es també acceptada la idea d’un judici després de la mort, on les accions de cada individu són pesades. Els que han seguit les ensenyances de l’Islam seran recompensats amb el Paradís (Janna), mentre que els que no ho han fet poden ser condemnats a l’Infern (Jahannam).
6. Hinduïsme. Aquesta tradició creu en la reencarnació. L’ànima (atman) es reincarna en un nou cos després de la mort, i el cicle de naixement i mort (samsara) continua fins que s’aconsegueix la il·luminació i la unió amb el Brahman, l’absolut.
7. Budisme. Similar a l’hinduisme, el budisme ensenya la reencarnació, però amb un focus en l’alliberament del sofriment a través de la comprensió de la natura de la realitat i la superació de l’ego. L’objectiu final és l’anicca, l’estat de no retorn (nirvana).

iII. Perspectives Filosòfiques

7. Materialisme: Aquesta visió sosté que la consciència només és un producte del cervell físic. Per tant, després de la mort, no hi ha continuïtat de l’existència. Amb la mort del cos, la consciència i la personalitat es dissipen. Es una mena de dogmática sense atenció a les causes, ni als fins.
8. Dualisme: Alguns filòsofs creuen que el cos i l’ànima són entitats separades i que la mort del cos no significa necessàriament la mort de l’ànima, que pot continuar existint en una altra forma.

IV. Perspectives Científiques.

9. La ciència, per regla general, evita fer afirmacions definitives sobre el que passa després de la mort. Però, te interés en fiir quelcom.
10. Tot i això, estudis sobre experiències pròximes a la mort (EPM) han provocat debat, amb testimonis que relaten sensacions de llum, pau i connexió amb un ‘tot’. aquestes experiències, però, són subjectives i no es poden considerar proves d’una vida després de la mort.

V. Perspectives Culturals

11. Diverses cultures tenen les seves pròpies tradicions i rituals relacionades amb la mort, que influeixen en les seves creences sobre l’afterlife.
12. En moltes cultures indígenes, s’atorga una gran importància a la connexió amb els avantpassats, creient que les ànimes dels morts estan presents i activen dins de la vida quotidiana.

VI. Conclusió

13. La pregunta sobre què hi ha després de la mort continua sent un “misteri” i un tema de profunda fascinació per a la humanitat. Les respostes, que varien segons les creences religioses, filosofiques i culturals, reflecteixen no només la diversitat de pensament al voltant d’aquest tema, sinó també la importància de la mort i del dedtí en la condició humana, avui són importants.

Jaume González-Agàpito